De vegades dic que de la meva tia Rosa la lliçó més valuosa per a mi va ser la seva forma de caminar. Sembla una broma, però no ho és.
La Rosa tenia un caminar pausat, suau, i alhora constant, incansable; feia la sensació que feia molt poc esforç, quan caminava. D'aquesta manera era capaç de caminar grans distàncies. De vegades suportant elevades temperatures i molta humitat.
Jo la veia durant alguna de les vegades que venia de vacances, cada uns quants anys. És clar, no té res a veure caminar per corriols de la selva que pels carrers d'una ciutat, però a mi de tota manera em cridava l'atenció, com ella caminava pel carrer; m'hi fixava, em tenia meravellat.
De vegades el contrast encara era més acusat, o divertit, si resultava que caminava al costat de la meva mare: tot allò que en el caminar de la Rosa era suau i pausat, en la meva mare era apressat. I a sobre, aquest contrast encara era més evident quan potser anava acompanyat dels comentaris de l'una i de l'altra.
Recordo aquest cas, un bon exemple. Anaven a agafar un autobús urbà, es dirigien a la parada, i la meva mare, que sempre estava alerta, va veure que en venia un i, de manera automàtica, va accelerar, per tal que no se'ls escapés. Però la Rosa no es va immutar, va seguir al seu pas, suau, lent, i li va dir: "No et preocupis, després d'aquest autobús en passarà un altre".
Potser aquesta reflexió és la segona gran lliçó que vaig poder aprendre de la meva tia, "que després d'un autobús, més aviat o més tard, en ve un altre".
Quan penso en la meva tia Rosa són les dues coses que més sovint em venen al cap: la seva forma de caminar, i aquest comentari. I m'agrada, sento que és una herència bonica i útil que ella m'ha deixat.
D'altra banda, sé que aquesta economia a l'hora de desplaçar-se no reduïa l'eficàcia de la molta feina que feia la meva tia (fos quin fos el seu destí, a un poblat de la selva, fent algun treball social a alguna ciutat, etc.). Al contrari, suposo que si era una persona tan efectiva i incansable (i sens dubte ho era), en bona part era gràcies a això, a què tenia incorporada aquesta forma de caminar.
Aquesta forma de caminar pels camins... i de caminar "a través de la vida".
