Fa anys vaig explicar l'escena, potser l'endemà de l'inici de la Guerra Civil, en què el meu avi matern i el seu pare, i dos germans de la meva àvia materna, van estar a punt de ser assassinats, els quatre, al mateix lloc, per un escamot de milicians. (1)
En aquella nota també deia que el 1936 qui sí va ser assassinat van ser tres oncles del meu avi matern, dos de part de la seva mare i un de la part del pare. Llavors vaig dir que això va passar "aquells dies" (quan el meu avi i els altres van estar a punt de morir), però la veritat és que aquests assassinats van produir-se una mica més tard, dos al setembre (alhora), i l'altre al desembre.
Adjunto a continuació el que l'historiador Antoni Dalmau, a "La Guerra Civil i el primer franquisme a l'Anoia. Els protagonistes", diu d'aquestes tres persones assassinades llavors. (2)
Bausili i Domínguez. Lluís
Igualada, 11-3-1891 - la Pobla de Claramunt, 17-9-1936. Advocat. El 28-5-1924, casat en segones noces a Barcelona (Sant Just i Pastor) amb Assumpció Gibert i Tomàs (Terrassa, 1893) i pare d'un noi, Antoni (Igualada, 1925). Domicili: Rambla Sant Isidre, 23. Llicenciat en Dret el 1911, la seva tesi estava dedicada a 'La representación proporcional'. A la dècada de 1910, membre de la maurista Joventut Conservadora. El 8-2-1920 es va presentar a les eleccions municipals formant part d'una candidatura anomenada "popular" integrada per ell, Domingo Ferrer i Valls i Joan Llacuna i Riba, tercera en discòrdia al costat de la republicana i d'una que promovia la patronal; cap dels tres no va sortir elegit. Elegit diputat provincial pel districte Igualada-Vilafranca el juny de 1923. Afiliat a Renovación Española i al Partido Nacionalista Español. El desembre de 1925 li va ser atorgada la Medalla del Homenaje a S.M. El Rey, creada per decret de 17-5-1925 (Gaceta de Madrid, 139, 19-5-1925). El 1926, Jutge Municipal d'Igualada. Als anys trenta tenia el seu despatx d'advocat obert al carrer d'Òdena, 34, pral. Ja en plena guerra, el 15-8-1936 va ser detingut i empresonat. Immediatament li van ser requisats els mobles del seu despatx amb una ordre de les Milícies Antifeixistes. Va ser un dels 18 assassinats a prop del cementiri de la Pobla de Claramunt, com el seu germà Manuel (Causa General, foli 151).
Bausill I Domínguez. Manuel
Igualada, 3-11-1885 - la Pobla de Claramunt, 17-9-1936. Advocat i farmacèutic. Casat el 23-9-1922 amb Mercè Bosch i Espelt (Igualada, 1902-1999) i pares de tres fills (M. Rita, M. Rosa i Josep M.). Domicili: Born, 23. Afiliat a Renovación Española i al Partido Nacionalista Español. Llicenciat en Dret el 1909. Jutge Municipal a partir de l'1-1-1918 i fins al 22-6-1924, en què va presentar la dimissió; simultàniament va ser destituït amb data 24-6-1924 per una resolució de la Junta Depuradora de la Justícia Municipal, com a conseqüència d'un expedient instruït l'any 1922 en virtut d'una denúncia formulada pel jutge municipal de Piera, Manuel Mont i Jorba.74 Va ser un dels 18 assassinats a prop del cementiri de la Pobla de Claramunt, com el seu germà Lluís (Causa General, foli 152).75
74 Certificacions del nomenament i la destitució figuren en el procés sumaríssim d'urgència 5895, incoat contra Soledat Bertran i Pons i Francesc Jordana i Albín, pel jutjat d'igualada, per un presumpte delicte d'auxili a la rebel.lió (TM1T, AMB).
75 Diu A. Jorba (Agonia d'una ciutat, cit., p. 98): "Home corpulent i de gran vitalitat, es conta que, quan en els primers dies de la revolta, uns bordegassos, valent-se de cordes, arrencaven dues petites imatges de metall de sengles capelletes que hi havia en un angle de la façana de l'Església gran, s'hi encarà valentment, incriminant-los llur acció iconoclasta. D'un braçat agafà les imatges profanades i les introduí en el seu establiment. Poc després va ser detingut".
Lladó i Ferran. Francesc d'Assís
Igualada, 21-7-1886 - ?, 28-12-1936. Fill del fabricant de teixits Josep Lladó i Andreu i germà de Josep Lladó i Ferran, alcalde d'Igualada (1930-1931). Cunyat de Mn. Pere Creus, que ja havia estat assassinat a l'inici de la guerra. Primer director de fàbrica i després escrivent i oficial de Recaptació de l'Ajuntament d'Igualada (des de l'1-12-1918). Casat a la capella del Roser el dia 11-9-1911 amb Maria Creus i Rafel (Igualada, 1886, cosidora), no tenien fills. Domicili: Sant Pere Màrtir, 45. Soci del Centre Catòlic. Durant la guerra, el 29-7-1936 va ser destituït del càrrec d'oficial de Recaptació per ordre escrita del Comitè Antifeixista (ratificat pel ple municipal el 18-8-1936). Detingut aquell mateix dia a l'oficina, va ser conduït al dipòsit municipal, d'on el van deixar anar al cap d'unes hores a causa del seu delicat estat de salut. El 13-12-1936, després d'haver sofert diferents escorcolls i d'haver rebut amenaces de mort, va decidir anar-se'n a amagar a Manresa, a casa del seu germà ferroviari, Joaquim. Allí va ser localitzat el 28-12-1936 per milicians igualadins, que van traslladar-lo al Casino, llavors habilitat com a presó. Després se'l van endur i el van assassinar, però el seu cadàver no va ser trobat. La seva viuda va esmentar com a possibles assassins els germans Freixas (Marc), Domingo Tapia i Joan Llacuna i va dir-se que havia mort a la rodalia de Manresa (Causa General, foli 173).
(1) Els milicians, 14/11/2014
https://passavolant.blogspot.com/2014/11/els-milicians.html
(2) Editat per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, 2014.
