"Però resta una cambra
al fons del fons
on entrar no podríem
ni breus segons."
Clementina Arderiu. (1)
Segueixo amb el tema de les reaccions familiars als escrits meus sobre la meva mare. Fa uns anys, al donar a conèixer aquell text vaig avisar els familiars que no tenia gens d'interès en rebre comentaris de cap mena sobre els meus punts de vista exposats en el text, sinó que només m'interessava que se m'indiqués, si algú ho volia fer, l'eventual existència d'alguna dada equivocada. Ho vaig dir així, de manera explícita, perquè no tenia ganes de polèmiques, perquè ja sabia que aquell text era inevitable que en generés, tenint en compte la diversitat de sensibilitats i punts de vista entre les persones de la família.
Malgrat aquest avís (aquesta petició), no vaig poder evitar que allò que no volia acabés passant, ja que algun familiar va insistir en comentar "els punts de vista", les opinions exposades. No vaig saber evitar-ho. I el resultat va ser, alguna vegada, fins i tot força desagradable.
Ara, pensant-hi una altra vegada, he recordat alguns dels comentaris negatius de llavors, de diferents persones. A algun d'aquells comentaris crec que ja m'hi he referit alguna vegada. Però n'hi ha un en concret, per a mi dels més sorprenents (pel contingut i per qui me'l va fer), sobre el qual em sembla que fins ara no n'havia dit res.
Aquest familiar em va fer un sermó d'aquells que jo no tenia gens d'interès ni ganes d'escoltar. El cas és que primer em vaig sentir molt molest amb mi mateix, pel fet de no haver impedit o tallat aquella conversa, però després també em vaig alegrar que hagués anat com havia anat. Perquè de vegades està bé, estar al cas d'allò que pot arribar a pensar de tu una persona que per a tu és important. I amb més motiu quan parla sobre una cosa (en aquest cas el text sobre la meva mare), que per a tu també és important.
Aquest parent em va dir que havia quedat molt sorprès pel menyspreu, la desconsideració i la falta d'estima cap als meus pares (cap als dos), que segons ell reflectia tot el text. M'ho va dir diferents vegades, de manera insistent (com si amb una no n'hi hagués prou), i afegint que no se'n sabia avenir, que jo pensés tot allò dels meus pares, i que a sobre ho hagués escrit (de fet, no va ser l'únic familiar que llavors em va dir una cosa semblant),
Tant pel que em va dir, com per com m'ho va dir, i per la insistència, em vaig quedar bocabadat. Perquè no només em deia que estava en desacord amb el que jo havia escrit, sinó que havia descobert que jo era "d'una manera" que ell mai hauria imaginat. És a dir, ell estava profundament sorprès amb el que havia llegit, i jo, a la vegada, estava encara més sorprès "amb com ell havia llegit"; per les conclusions, per a mi insòlites, que ell havia tret de la lectura.
Per sort, amb aquest parent, i al marge que ell en aquell moment m'arribés a veure com una mena de monstre o fill desnaturalitzat, hem seguit mantenint la bona amistat que ja teníem (alimentada per la simpatia mútua i pels diferents interessos comuns que compartim). Per descomptat, també va ajudar a aquesta posterior harmonia que aquell dia, al final del seu sermó (perquè va parlar gairebé només ell), li digués que no volia tornar a parlar mai més d'aquell tema amb ell. I així ho hem fet, no n'hem tornat a parlar, i cada vegada que ens tornem a trobar la conversa és la mar d'agradable.
Per part meva, si ell continua tenint aquella opinió de mi, la d'aquell dia (ho ignoro), la veritat és que m'és bastant indiferent. Perquè l'espai en comú habitual que de vegades compartim és "un altre", i si en aquest espai funciona una bona relació, a mi ja m'està bé. (2)
També és veritat que amb algun altre familiar, a causa d'aquell text polèmic, i del trencament que el va acompanyar, "ens hem quedat sense espai comú" (no per decisió meva, sinó de l'altre).
--
(1) Fragment de la "Cançó de la bella confiança", dins del recull "L'alta llibertat" (1920)
(2) Ho visc així perquè també penso (o si més no de vegades ho penso d'aquesta manera), això que diu Harold Pinter, "No hay distinción firme entre lo real y lo irreal; ni entre lo verdadero y lo falso. Una cosa no es necesariamente o verdadera o falsa, sino que puede ser ambas: verdadera y falsa." (no recordo d'on vaig treure aquesta cita).
