Hi ha històries que ens fan pensar en les nostres històries, o en les dels nostres parents o coneguts. La de la Katharine Hepburn és una d'aquestes històries, a mi em fa pensar en la història de la meva mare. Tot i que ja ho he explicat altres vegades, avui en tornaré a parlar.
La Hepburn i la meva mare van rebre educacions bastant diferents. La meva mare va rebre una educació encaminada a fomentar la seva submissió: a la societat, a l'Església, al marit. En canvi, la Hepburn va rebre una educació empoderadora, cosa que, tanmateix, no va impedir que també acabés tenint una important faceta de submissió. Amb caràcters rebels les dues, i amb educacions diferents, cap de les dues va viure una vida del tot lliure.
La meva mare admirava la Katharine Hepburn, i alhora la censurava: l'admirava pel seu caràcter, i com a actriu (li agradava mirar i tornar a mirar les seves pel.lícules). I alhora la criticava a causa de la seva vida privada, perquè vivia amb un home casat, amb un "adúlter"; en aquest sentit la meva mare era molt religiosa, convencional, conservadora.
Tal com he dit, això ja ho he explicat altres vegades. Avui, però, ho acompanyo amb una mini biografia de la Hepburn, que crec que pot servir per dibuixar més bé aquesta relació que jo estableixo entre les seves vides. Una relació amb semblances i divergències: en els dos casos uns caràcters rebels, amb una diferent intenció educativa per part dels seus pares, amb l'existència de contradiccions, cada una les seves... Som-hi.
A mitjans del segle XIX Caroline Garlinghouse i Alfred Houghton es van casar i van tenir tres filles; Katharine, Edith i Marion. Alfred Houghton era un home amb tendències depressives, i un dia es va suïcidar. Després, a Caroline Garlinghouse li van trobar un càncer d'estómac, i va morir. Llavors les seves filles tenien respectivament 16, 14 i 12 anys.
Caroline Garlinghouse era una dona de caràcter fort i idees clares, i mentre va viure una de les coses que volia era que les seves filles estudiessin. La seva filla gran, Katharine Martha (nascuda el 1878), va sortir com la seva mare, decidida, inconformista.
Katharine Martha es va casar amb Thomas Norval Hepburn, i van tenir sis fills. Tant Katharine Martha com Thomas Norval Hepburn eren persones amb profundes inquietuds socials. Per exemple: un dia Katharine va anar a una conferència de la sufragista Emmeline Pankhurst, i va decidir apuntar-se al moviment sufragista, dins de l'Associació Sufragista Femenina de Conneticut, de la qual en va arribar a ser presidenta. El 1917 va dimitir de la presidència i es va afiliar al Partit Femení Nacional d'Alice Paul, perquè el considerava més combatiu. Tant Katharine com el seu marit, Thomas, volien per a les seves filles el mateix que pels seus fills: que estudiessin.
El segon fill de Katharine i Thomas va ser una nena. Va néixer el 1907, i li van posar el mateix nom de la mare, Katharine. Aquesta Katharine era la Katharine Hepburn i, ja gran, descrivia així l'ambient familiar i la forma de ser dels seus pares:
"Avui penso en com us trobo a faltar als dos. (...) Éreu allí: forts, divertits. Dues roques. És increïble el que vau fer per mi!. Quina sort ser el producte de l'amor i viure en una atmosfera càlida i d'interès." (1).
Tant l'àvia de Katharine Hepburn, Caroline Garlinghouse, com la seva mare, Katharine Martha, eren dones fortes, amb empenta, no disposades a assumir rols subordinats. Per la seva banda, Katharine Hepburn va tenir diferents sorts: la primera, que a un bon temperament, a aquesta herència genètica de la seva mare i la seva àvia, se li afegís un ambient familiar estimulant i afectuós, que li va permetre conformar també un bon i sòlid caràcter. O com a mínim, un caràcter "bo per a ella", perquè la realitat és que dones com la seva àvia i la seva mare eren més aviat l'excepció: el que dominava llavors era el model de dona submisa i, per tant, "les dones fortes i reivindicatives" en general eren vistes amb recel. Una altra sort seva va ser que els seus pares no discriminessin entre fills i filles, pel que fa a l'accés als estudis, i això també era una raresa.
D'altra banda, aquesta dona d'esperit tan rebel i independent alhora va tenir una relació amb Spencer Tracy força complicada, cosa que sobta, a causa del contrast entre una Katharine, la pública, i l'altra Katharine, la parella del Spencer:
"A ell no li agradava això o allò. Jo ho modificava. Tal vegada es tractava de qualitats que jo, personalment, valorava. No importava: les modificava. (...) Fèiem el que li agradava. Vivíem la vida que ell volia. (...) Tractava de no molestar-lo ni irritar-lo ni fastiguejar-lo, preocupar-lo o renyir-lo. Vaig lluitar per modificar totes aquelles coses que sentia que no li agradaven. Em semblava que algunes de les meves més preuades qualitats li resultaven irritants. Les vaig eliminar, les vaig reprimir tant com vaig poder."
Subratllo aquestes dues frases: "Vaig lluitar per modificar totes aquelles coses que sentia que no li agradaven. Em semblava que algunes de les meves més preuades qualitats li resultaven irritants". Les subratllo perquè em porten a la visió que jo tinc de la vida matrimonial de la meva mare, si de cas amb la diferència que a ella, a la meva mare, li era més difícil pensar amb aquesta claredat sobre "les seves més preuades qualitats", ja que els seus tres grans referents, l'ambient social en general, l'Església i el marit, el que feien era reforçar la idea que, allò que podien ser qualitats, en realitat eren defectes.
Segueixo amb la Hepburn. A continuació de la cita anterior, diu:
"La gent m'ha preguntat què tenia l'Spencer perquè jo seguís al seu costat gairebé trenta anys. I per alguna raó em resulta impossible contestar. Honestament, no sé. Només puc dir que mai hagués pogut deixar-lo. Era allí... i jo li pertanyia."
Si ho comparo amb la vida de la meva mare, la resposta és més fàcil, perquè en el cas de la meva mare no hi havia res ni ningú que li permetés "ni tan sols la possibilitat", de fer-se la pregunta que es feia la Hepburn. Era inimaginable, en la societat en què ella vivia, amb l'educació que havia rebut i, sobretot, amb les creences religioses que tenia. Això, a banda de l'existència dels fills, cosa que per descomptat també marca una diferència immensa en relació amb el cas de la Hepburn.
Tenint ben presents les diferències entre les dues dones i les dues vides, m'agrada pensar en la història de Katharine Hepburn tenint en compte, precisament, la seva relació de submissió amb Spencer Tracy. M'agrada perquè trobo que és un bon exemple de què sovint, o sempre en alguna mesura, les històries de cadascú (fins i tot les de les persones aparentment més lliures), van acompanyades de les corresponents dosis, més grans o més petites, de contradiccions.
Les històries de tothom.
(1) "Me", 1971 / "Yo misma", Salvat, 1995. Fa anys, que vaig redactar la part biogràfica d'aquesta nota sobre la Hepburn, i llevat d'aquest llibre, no recordo si per redactar-la vaig fer servir altres fonts, de manera que encara que fos així, no les puc esmentar (de les diferents cites, p. 267, 268 del llibre).
