"Decideix de distreure's fent collage. (...) Un regal incòmode, que pesa molt més del que sembla." Delphine de Vigan (1)
La composició està feta a base de fotos familiars retallades, acompanyades d'estampes de marededeus, també poc o molt retallades, més retalls de roba i alguns textos manuscrits, tot enganxat damunt d'una roba blanca, tensada damunt d'un cartró (alguns textos estan escrits directament sobre la roba). És una composició d'uns tres pams d'amplada per dos d'alçada.
A la meva mare li agradava fer aquest tipus de composicions. Després, normalment les regalava (2). En aquest cas, al mig de la composició hi ha una foto meva. I al mig del meu pit, a la foto hi ha un forat. No és un forat ben retallat, sinó que sembla que hagi estat fet amb la punta d'un ganivet, rascant. D'aquest forat, en surten unes gotes de sang, fetes amb una tinta que el pas dels anys ha anat descolorint, però encara prou visibles. A sota, més avall d'aquesta foto meva amb el cor degotant sang, hi ha una foto de la meva mare, damunt del cap de la qual cau el raig de gotes de sang.
La resta de l'espai està ocupat, tal com he dit, per retalls de fotos familiars, de marededeus i retalls de robes, sense que aparentment hi hagi cap intenció en la seva distribució. Els textos, d'altra banda, tampoc aporten pistes, i no n'hi ha cap que faci referència a l'escena central. Sembla que tot només hi sigui "per omplir l'espai" que envolta l'escena principal.
La meva mare de tant en tant feia composicions com aquesta. Composicions curioses, amb fotos, textos, marededeus i robes, composicions en generals de continguts amables. Aquesta crec que és l'excepció; no me'n consta cap més, amb característiques tan estranyes, inquietants. (3)
Sóc conscient que a la meva mare la preocupava tant la meva falta de fe, com el que ella considerava "la meva vida en pecat" (això si de cas ho deixo per a un altre dia). El cert és que, en els seus escrits, quan feia la llista de les seves penalitats, de vegades es referia a mi. (4)
(1) Delphine de Vigan. Els dies sense fam. Edicions 62, 2013 (p. 115).
(2) Aquest quadre el té la meva tia. És potser l'altra cosa que sobta, que la meva mare, quan el va fer, el regalés a la meva tia, tot i que no conté ni una sola referència visual o en els textos a ella. L'hi va regalar durant els anys que jo no vivia a casa dels meus pares. Jo no en sabia res, fins que un dia la meva tia me'n va parlar, me'l va ensenyar, i em vaig quedar bocabadat.
(3) Per descomptat, aquestes composicions no les feia quan estava en el pou de la depressió.
(4) No vaig ser l'únic fill que li vaig donar maldecaps "d'aquesta mena"; d'aquest tipus concret de preocupacions als seus escrits n'hi ha altres exemples. Però tal com he dit, desconec cap altra composició (o cosa semblant), com aquesta del cor degotant sang damunt del seu cap.
