"La causa 'única' de enfermar es rara, y lo habitual es la interacción entre causas ambientales, biológicas, psicológicas y sociales." Juan Gervás, Mercedes Pérez (1)
Són unes tires allargades de paper, de la mida d'una quartilla, doblegades verticalment per la meitat. Són llistes, amb dates, cada llista ordenada cronològicament. A cada data hi ha dosis de medicaments, de vegades junt amb les paraules "baixa", "molt baixa","alta", "estable". El conjunt de les tires també està ordenat de manera cronològica, durant quinze anys. La lletra és del meu pare, inconfusible.
M'imagino que el meu pare duia aquell control confiant en trobar algun dia alguna relació entre l'estat d'ànim de la meva mare i la medicació presa. Una relació que, malauradament, sembla que mai va existir.
En aquestes llistes, a banda de les pautes farmacològiques i els estats d'ànims del moment, no hi ha cap referència més, de tipus biogràfic, o contextual. Com si els estats d'ànim de la meva mare fossin un fet estrictament biològic sense cap relació amb la seva vida quotidiana. (2)
Mirar aquestes notes m'entendreix i m'entristeix. Trobo que són com un resum de la incapacitat del meu pare per poder veure realment la meva mare. I alhora, són una mostra de la seva dedicació a fer per ella el que ell creia que podia fer, en relació amb les oscil.lacions dels seus estats d'ànim: confiar en la medicació i portar-ne el control. Anotar-ho tot, per si, en algun moment, es podia descobrir alguna relació, alguna pauta de medicació de resultats positius. I que llavor, d'aquesta manera, ella pogués recuperar la seva estabilitat, i mantenir-la.
La llàstima és que la medicació no funcionava. L'altra llàstima és que, confiant en la medicació (tothom: el meu pare, la meva mare, els metges, la família...), no era possible tenir altres visions de la situació. No era possible contemplar altres opcions d'intervenció, de comprensió, d'ajuda, de facilitació.
Miro aquestes notes i sento això, tristesa i tendresa. Que difícils que són, les vides d'algunes persones. Unes, perquè pateixen, unes altres, perquè conviuen amb qui pateix... I sovint, uns i altres, tan poc preparats per a abordar situacions complexes i doloroses.
(1) Sano y salvo, y libre de intervenciones médicas innecesarias. Los libros del lince, 2013.
(2) Aquestes anotacions formen part dels papers que vaig recollir dels meus pares. Amb aquests papers, no hi havia altres notes del meu pare amb aquest altre tipus de contingut que he dit, notes que relacionessin estats d'ànim i situacions familiars, matrimonials o d'altres tipus. Tampoc puc dir que no haguessin existit, l'únic que puc dir és que, el que vaig trobar quan la meva mare va morir, i que encara conservo, va ser això.
