Si per la part del meu avi matern hi va haver, durant un temps, una monja de Jesús Maria, per la part de la meva àvia materna hi va haver dues monges Clarisses de la Divina Providència. Una era tia de la meva àvia, i l'altra cosina.
Van estar juntes al mateix convent, a Olot. Aquelles clarisses d'Olot, entre altres coses feien brodats. La meva mare i la meva tia tenien roba dels seus aixovars brodada al convent. Les peces concretes que tenia la meva mare no ho sé, i ja no li ho puc preguntar, però a la meva tia sí: ella té llençols i un joc de taula amb brodats de les monges d'Olot.
Les estovalles de la meva tia, a més, tenen la peculiaritat afegida que la roba era de la fàbrica de teixits del meu avi. I a sobre són unes estovalles que encara s'usen, de tant en tant: els dies de festes assenyalades, per exemple per Nadal, la meva tia les posa, tot i que després de tants anys estan bastant desgastades (fa seixanta-cinc anys, del casament de la meva tia).
D'aquelles dues monges no en sé res més. I de les clarisses d'Olot sé que, les dues últimes, fa poc van deixar el convent (crec que l'han cedit a la ciutat), i van anar a una residència.
Fa molt que no vaig a Olot, i penso que ara tinc un motiu per fer-ho: intentar parlar amb alguna d'aquestes dues monges, si encara és possible. Perquè crec que podria ser, potser, que haguessin coincidit alguns anys al convent amb la més jove (la cosina de la meva àvia) d'aquelles dues parentes.
