Molt jove es va fer monja de Jesús Maria, una congregació dedicada a l'ensenyament. Al cap de potser dos anys d'haver-se fet monja, va agafar "mal de Pott", una tuberculosi d'ossos, de la columna vertebral. Ara crec que no se'n parla (o si més no amb aquest nom), però durant la postguerra es veu que n'hi havia casos.
La malaltia i la convalescència, tot plegat al voltant d'un any, crec que ho va passar a una segona residència que els seus pares tenien al barri de Sant Josep de la Muntanya. Després de la malaltia no es va reincorporar a la congregació, va deixar els hàbits (o potser ja els havia deixat mentrestant, durant aquell any), però dels motius d'aquesta decisió no en tinc cap indici.
Mentre va estar malalta, la meva tia, que llavors era una nena, recorda que amb la seva mare algun cop l'havien anat a veure. Diu que estava "en un llit de guix", però que no sap fins a quin punt aquest record del llit de guix és real. (1)
Després de la seva breu vida de monja, va tenir una vida curiosa. Va canviar moltes vegades de feines i de domicilis, va estudiar filologia anglesa, i més endavant va fer també alguns estudis de periodisme. Va treballar netejant cases, fent de model, de professora en un institut, de directora d'una residència, i en altres ocupacions que ara no recordo. Canviava d'ocupacions suposo que, d'una banda, a causa de la seva inquietud i desig de canvis i, d'una altra banda, a causa del seu caràcter fort: va ser sempre una dona de tracte una mica difícil, bastant guerrera, i sense pèls a la llengua: quan parlava podia arribar a ser molt contundent.
Una de les moltes coses que li va passar va ser que li van amputar un pit sense haver-li demanat permís per fer-ho (l'havien adormit, suposo que per extirpar-li un tumor). Quan es va despertar i se'n va adonar, es va empipar molt, i al metge li va dir de tot.
La recordo quan algun cop havia vingut a casa de la meva mare. Era molt parladora, i no trobava mai el moment de marxar, de manera que les seves visites eren una mica temudes. Quan més endavant va morir la meva mare, encara la vaig veure alguna altra vegada, perquè vaig acompanyar la meva tia algun cop que ella l'havia anat a veure, a casa seva, i també a una residència. De casa seva recordo que estava plena de llibres, perquè era una gran lectora; era una dona amb una extensa cultura.
Després d'haver estat en una residència de gent gran i haver decidit que volia tornar a casa seva, perquè no li agradava la vida a la residència, un dia es va trobar malament. Va trucar al telèfon d'Urgències, i quan estava a punt que l'entressin a l'ambulància, va morir, al carrer. En el moment que va morir, la meva tia era amb ella, perquè a més de trucar a Urgències també li havia trucat a ella, i va arribar alhora que l'ambulància (quan va morir, va passar una altra cosa rellevant, que jo sé a través de la meva tia, però no l'explico).
Era cosina germana del meu avi matern. A més de a través de la meva mare i de la meva tia, d'ella també en sé coses a través d'un nebot seu, amb el qual vam anar junts al col.legi. Al col.legi ens vam fer amics, i encara conservem l'amistat.
Aquesta parenta era la Benita. Que havia sigut monja de Jesús Maria durant dos anys de la seva vida no me'n vaig assabentar fins fa molt poc, i per casualitat, i em va cridar molt l'atenció. A més d'altres germans, la Benita tenia una germana numerària de l'Opus Dei, i un germà supernumerari (dels que es casen), el pare del meu amic. No sé si el coneixement de l'Opus Dei d'uns i altres (la meva mare també se'n va fer) va ser a través d'aquests lligams familiars, o si va ser per vies independents.
El pare de la Benita, acabada la Guerra Civil, com a membre del Jutjat Militar de la capital de comarca d'on era la seva dona, es va dedicar a fer informes sobre "desafectos" al règim franquista. M'imagino que algunes persones encausades en els judicis sumaríssims en els quals ell va tenir aquest protagonisme, o els seus familiars, no en devien tenir (o tenen) gaire bon record. (2)
La Benita crec que va néixer el 1923, i que va morir el 2006. D'aquesta petita història seva, tal com dic moltes vegades quan parlo d'històries que sobretot conec perquè me les han explicat, no puc garantir que tot el que he dit sigui fidel a la realitat. Només puc dir que el relat que he elaborat està fet a partir de les coses que me n'han explicat (més alguns records meus de les poques vegades que l'havia tractat). Inventar-me, si més no de manera conscient, no m'he inventat res. (3)
(1) He buscat una mica, no gaire, en pàgines sobre la història de la tuberculosi, i no he trobat cap referència de llits de guix, o alguna cosa semblant, associat al mal de Pott.
(2) De la intervenció del seu pare en els judicis de la postguerra n'he vist alguns extractes dels sumaris; no descarto, algun dia, potser, consultar els originals a l'Arxiu del Tribunal Militar.
(3) De la Benita ja en vaig parlar una vegada, fa sis anys (quan encara no sabia res de la seva etapa com a monja):
https://442m.blogspot.com/2017/09/mes-histories-de-residencies.html
