"La vida dels morts perdura en la memòria dels vius."
Ciceró
La persona que creu en la saviesa de la Divina Providència i en el valor redemptor del sofriment, si davant d'algú en una situació com la del meu pare (degradació, demència, i cap esperança de millora), té una actitud passiva i submisa d'acceptació, i alhora activa en la mesura que actua per mantenir-la (intervenint en moments que l'abstenció podria facilitar l'arribada de la mort), ¿a favor de qui està, de les seves pròpies creences, o de la persona sofrent que té al davant? Aquesta és la "distància mental infinita" que llavors em separava de la meva mare. D'ella i d'aquells germans meus que, llavors, pel que fa a aquest tema, pensaven, creien, sentien i actuaven com la meva mare.
