Segueixo amb el llibre de Federico Suárez "La Virgen Nuestra Señora". En reprodueixo ara un fragment sobre un altre tema, en relació amb el qual Federico Suárez segueix de manera disciplinada (igual que en tots els altres temes) els criteris d'Escrivà de Balaguer. El text em sembla especialment rellevant, sobretot tenint en compte la insistència per part d'Escrivà (i l'Opus), de la presumpta igualtat (dins de l'Opus i dins de l'Església), de totes les persones i totes les ocupacions:
"No puede dudarse de que, en un orden absoluto, la exclusiva dedicación a Dios y a la Iglesia, el entregamiento total al servicio divino es algo superior, más perfecto y -considerado ya en un plano humano- hasta más elegante que reservarse una parte de uno mismo, siquiera sea para darla -no del todo desinteresadamente- a otra persona. El matrimonio tiene un conjunto de compensaciones de orden humano que son sacrificadas por quienes dan a Dios un amor no compartido con nadie. Sólo personas de una visión estrecha y escasamente comprensiva han podido rasgarse las vestiduras ante la afirmación de que 'el matrimonio es para la clase de tropa y no para el Estado Mayor de Cristo...' (Camino, 28). La función que en un Ejército desempeña la clase de tropa es absolutamente necesaria, pieza fundamental e insustituible, pero muy difícil de compaginar con las tareas propias de la dirección de una guerra en amplios frentes. Esto requiere especial y exclusiva dedicación en el ejército de Cristo." (p. 176, 177)
A banda de les curioses (i significatives) referències a la "perfecció" i "l'elegància", també és curiós veure com el 1956 Federico Suárez segueix amb el vocabulari de les guerres i les tropes, cosa alhora també comprensible, si es té en compte que el seu referent principal era Camino, ple d'aquesta mena de vocabulari militar i bèl.lic (Suárez incorpora moltes cites de Camino).
Annex: llegeixo a opusdei.org (pàgina oficial), que Federico Suárez "Fue nombrado capellán de la Casa Real en 1975, cargo que mantuvo hasta su fallecimiento". Com que va morir el 2005, això vol dir que va ser trenta anys "capellán de la Casa Real", mentre el rei anava fent el que anava fent. Bé, és només una curiositat, la interpretació que se'n pugui fer (amb qui es vincula cadascú, etc.), ja és una altra història; per exemple, Escrivà de Balaguer també va ser "capellán" de Franco...
Per això deia l'altre dia que m'agrada conservar llibres d'aquests que llegia la meva mare, perquè "junt amb el seu context", m'ajuden a recordar el peculiar tipus d'atmosfera religiosa que l'envoltava...
