"Quin sentit té intentar curar una persona si se la manté en el mateix lloc que l'emmalalteix?" Monique Begin (1)
Quan jo tenia uns vint-i-cinc anys, i la meva mare uns cinquanta, li vaig dir que, des del meu punt de vista, els seus problemes emocionals tenien a veure amb el seu matrimoni. Potser vaig ser molt agosarat, segur que sí, perquè els meus coneixements sobre el tema de les depressions eren menys que mínims; només intuïtius, sense cap base sòlida.
Quinze anys després, quan vaig tornar al domicili familiar, aquell pensament meu s'havia anat consolidant. Llavors, fins i tot la meva mare el compartia, si més no en part, o a estones. D'altra banda, la diferència més gran, amb quinze anys enrere, era que la relació entre els meus pares havia canviat completament. Ell, llavors, estava afectat per l'Alzheimer, en un estat ja bastant avançat, i ella, abans subordinada, havia anat agafant protagonisme.
Aquell canvi de rols, en la relació entre ells, va repercutir en els estats d'ànim de la meva mare: va iniciar una etapa d'estabilitat sostinguda. Una estabilitat que no havia gaudit des que, uns anys després de casar-se, van començar les seves oscil.lacions emocionals.
Durant els anys que llavors vaig viure amb ella, fins que va morir, vaig començar a llegir, cada vegada amb més interès, textos sobre les depressions i la bipolaritat. I des de llavors, ho he seguit fent.
Malgrat aquesta acumulació de lectures, em segueixo considerant molt ignorant, sobretot en relació amb la cosa biològica associada als estats depressius. Per exemple, d'entrada, si no ho repasso, encara em faig un embolic, amb les diferents generacions d'antidepressius.
El canvi més gran meu és que, aquella intuïció de quan tenia vint-i-cinc anys (o vint-i-tres, no ho recordo), ara, ja amb més de setanta anys, la puc acompanyar de moltes evidències (les de les històries que he anat coneixent), i amb el contingut de les moltes lectures acumulades, entre les quals també n'he trobat que argumenten, de manera raonada, aquesta explicació biogràfica en casos com el de la meva mare. És a dir: avui puc dir que aquella antiga intuïció meva considero que era correcta. Potser "per casualitat", tenint en compte la meva gran ignorància, llavors, sobre el tema. Però era correcta.
Les vides difícils, sota pressió, poden provocar estats depressius, i voler "curar" aquestes depressions, en lloc de fent canvis en la pròpia vida, amb medicaments, no té cap sentit, per molt que la majoria de psiquiatres afirmin el contrari.
La meva mare va ser una víctima de la manera de pensar dels psiquiatres, tots, amb els quals va estar relacionada.
(1) El Periódico, 4/2/2025. Monique Begin va ser ministra de Salut del Canadà.
