Escric. Sobre el que m'interessa i m'agrada. La forma com escric també m'interessa: a més del contingut, el continent. Després, de vegades, amb el que he escrit faig un barquet de paper, i el deixo a algun dels rierols dels barquets de paper. El corrent se l'endú, arriba on arriba. Si algú s'hi fixa, i llavors potser en pensa una cosa o una altra, considero que és cosa seva. Procuro que no m'afectin, les opinions dels altres. Perquè si m'afectessin, quan escrivís, estaria pensant sempre si allò que vull escriure agradarà o disgustarà. Seria incòmode, i molt poc estimulant. Fins al punt que, llavors, el més fàcil seria que decidís no escriure. Per estalviar-me maldecaps. Però passa que, de moment, encara vull seguir escrivint un temps més. D'aquesta manera: sense preocupar-me del que pensin els altres. Paciència, ja arribarà, el dia que s'acabaran els meus barquets de paper... Amb absoluta seguretat, quan m'acabi jo. Ves a saber, potser abans. Llavors, algunes persones potser estaran contentes.
