CDXLII, 1195 Ab urbe condita / 41.59171 - 1.53748 / Etc.

17 de nov. 2025

Llençar, conservar

Abandonar, llençar... recollir, guardar, conservar. Per exemple, papers familiars. De tant en tant hi torno, als papers de la meva mare que vaig decidir conservar quan ella va morir. Entre aquests papers n'hi havia de diferents tipus: escrits d'ella, cartes que havia rebut, cartes que semblava que pensava enviar, o que potser eren esborranys de cartes enviades, agendes amb anotacions, cartes publicades als diaris, documents de diferents tipus, algunes escriptures...

També hi havia papers relacionats amb altres persones de la família. D'aquests també en vaig conservar. Alguns, després, els vaig donar a qui em va semblar que li podien interessar. Altres encara els guardo.

De vegades, amb els germans, recordem coses de la nostra mare, o li atribuïm opinions, intencions, segons la idea i els records que cadascú té d'ella. Jo també ho faig. Sobre els records, tinc presents històries relacionades amb alguns dels seus papers.

Fa poc hi he tornat a pensar, en alguns d'aquells papers. Ha sigut amb motiu d'unes converses familiars. He pensat sobretot en uns papers concrets, relacionats amb una persona que, de la "galeria de preocupacions de la meva mare", una galeria molt extensa, potser era la persona que li generava més inquietud i preocupació.

Abandonar, llençar, recollir, guardar... Tal com he dit, fa anys vaig optar per guardar papers. I haver-los guardat, saber que existeixen, que els tinc a tal lloc, sobretot alguns en concret, avui em permet, amb més facilitat, o amb més intensitat, tenir present, per exemple, aquella preocupació concreta de la meva mare que he esmentat. Aquella persona.