Era una revista d'un únic exemplar cada número. Els articles estaven escrits a mà o picats a màquina, i il.lustrats amb dibuixos. La meva tia Rosa participava en la seva elaboració; tant escriure com dibuixar sempre li va agradar.
La revista es deia Inter Nos i, un cop feta, anava circulant entre les noies que participaven en les activitats que organitzava un grup d'Acció Catòlica, del qual en formava part la Rosa. La Rosa i les seves companyes procuraven que les seves propostes no fossin tan rígides com les que promovia el nacionalcatolicisme llavors vigent. És clar, vist ara potser no ho sembla, però si et situes en aquella època, ja és una altra cosa. Crec que ella va participar en el grup d'Acció Catòlica i la revista fins que va entrar al noviciat, el 1954.
Bastant per casualitat, fa temps em vaig assabentar d'aquesta història de la revista, i em va cridar l'atenció: una revista feta a mà, d'un únic exemplar, que després anava circulant... com ha canviat tot! També vaig saber que una d'aquelles amigues de la Rosa, que encara viu, en tenia un exemplar (el nº 10, del maig de 1953, de 16 pàgines). Vaig parlar amb ella, i va ser tan gentil que me'n va fer fotocòpies. Em va fer molta il.lusió, perquè, a més, em va indicar els articles i dibuixos que ella creia que eren de la Rosa.
La portada de la revista nº 10, sense títol. Amb les "perspectives impossibles" (sens dubte no buscades), sembla un dibuix una mica surrealista...
Les tres primeres pàgines són correlatives, aquesta ja no, és la nº 7 (comptant portada i sumari). Aquesta pàgina seria obra de la Rosa. Sobre el tema de la pàgina, durant tots els anys de vida missionera la Rosa no va oblidar els seus orígens, i sempre va conservar una devoció especial per la Mare de Déu de Montserrat.
A la revista també hi ha un article seu de dues pàgines titulat "Xina i la Legió de Maria", un text a partir del qual és fàcil pensar que, llavors, ja tingués bastant decidit fer-se monja missionera (va entrar al noviciat l'any següent). Els dibuixos també són seus.
