Vaig en tren a Igualada. Faig el trajecte (de moment en direcció contrària), que de vegades feia el meu avi patern quan ens venia a veure, amb un colom a dins d'una capsa de sabates lligada amb un cordill, un colom que després calia matar i desplomar, cosa que horroritzava a la meva mare (sort que llavors tenia una minyona que, pel que fa a aquestes feines, era molt expeditiva). Recordo alguna vegada (o potser hauria de dir "em sembla recordar", jo devia ser bastant petit), anar-lo a esperar a l'estació de la Plaça d'Espanya. El colom l'havia criat ell a les gàbies que tenia al seu hort urbà, a dins d'Igualada, un hort que li havia comprat el meu pare, perquè el meu avi, amb el seu jornal de picapedrer, no l'hauria pogut pagar mai.
D'aquell tren, també recordo una anècdota sobre el meu besavi matern que m'havia explicat la meva mare. Aquest besavi era un home bromista, i de vegades una mica poca-solta (això no ho deia la meva mare, és la meva conclusió a partir de diferents anècdotes que n'havia sentit explicar). Es veu que quan agafava el tren per anar a Barcelona, per tal que no se li assegués ningú al costat i així estar més ample, de vegades al seient del costat hi posava una caca de broma. I sembla que aconseguia el que volia. (1)
Han passat molts anys, des de llavors, des d'aquells viatges de l'avi, i encara més dels del besavi... Els pobles pels quals passa el tren han crescut, però entre estació i estació veig una vegetació molt semblant a la que devia veure ells: pins, algunes alzines, llentiscles, ginesta, argelagues, esbarzers, sembrats, petites vinyes, oliveres, canyars, de vegades també pollancres, plàtans, lledoners...
Avui, dijous llarder, una parenta m'ha convidat a menjar truites de botifarres d'ou i d'altres ingredients. Està bé, aquesta tradició gastronòmica-religiosa, que a més també em serveix d'excusa per veure la família.
Després de dinar, amb les truites ja endreçades a la panxa, abans d'agafar el tren de tornada cap a casa encara passo pel Cementiri Vell, i faig un glop d'aigua de la font de dos brocs que va fer el meu avi, el picapedrer dels coloms. Aquesta font es veu que abans estava a la Plaça dels Porcs (abans es deia així, ara oficialment és la Plaça d'Espanya). Més endavant, quan van reformar la plaça van traslladar la font a la seva ubicació actual, al Cementiri Vell, en concret, al darrere de la capella de Bonaventura Bassegoda. (2)
https://442m.blogspot.com/2021/04/els-xiulets.html
(2) La informació sobre la ubicació anterior de la font està treta d'aquí:
https://vigilant-far.blogspot.com/2011/12/el-picapedrer-del-pla-del-magre-2.html
