Durant la guerra, durant uns mesos el meu avi matern va estar a San Sebastián. No he pogut aclarir exactament des de quan fins quan, però d'aquell temps en queda un diari (en una petita llibreta) que va anar escrivint entre el 12 d'agost i el 9 de novembre del 1938 (cosa que no vol dir que aquestes dates coincidissin amb la seva arribada i la seva marxa de San Sebastián, potser hi va arribar abans i en va marxar després). De fet, em van comentar que hi havia hagut una segona llibreta-diari, d'aquella etapa, però que jo sàpiga d'aquesta hipotètica segona llibreta no n'hi ha cap prova, podria ser que fos només el resultat de la confusió d'algú.
Fa temps vaig tenir l'ocasió de llegir aquest diari, i em va semblar molt interessant, el que hi deia el meu avi. Per diferents motius.
De tant en tant, el meu avi parla de la preocupació que sent per dos cunyats seus, germans de la meva àvia. Fabricants de teixits com ell, però a diferència d'ell republicans, del text es dedueix que no han marxat de la zona republicana. Al principi de la Guerra Civil, aquells dos cunyats ja van estar a punt de ser afusellats per un escamot de milicians (junt amb el meu avi i el meu besavi), i llavors, des de San Sebastián, el meu avi tem que, al final, els dos cunyats potser puguin acabar afusellats pels franquistes. (1)
Aquesta preocupació pels seus dos cunyats era lògica, perquè llavors les coses anaven així: segons com, et podien afusellar tant els uns com els altres. D'altra banda, aquesta preocupació seva fa que alhora a mi em sobti que en el diari no hi hagi cap referència semblant amb relació a un germà seu, el qual, al principi de la guerra, s'havia afiliat a Estat Català i havia tingut algun protagonisme públic a favor de la República. I sembla que el meu avi n'havia d'estar al corrent, i per tant també preocupat, però no en parla ni una vegada. (2)
Un altre tema que surt algunes vegades al diari és el dels "avals", per a aquelles persones que, després d'haver marxat de la zona republicana, un cop a San Sebastián, llavors, per algun motiu, han sigut detingudes pels franquistes. I necessiten que algú les avali, és a dir, que avali la seva no implicació amb els republicans i la seva adhesió als revoltats. Eren uns avals que, naturalment, també comprometien als avaladors, per la qual cosa calia, m'imagino, sospesar bé a qui s'avalava.
Però el que surt més vegades al diari és l'enyorança que sent ell de la meva àvia, pel fet de no poder estar junts (de vegades també parla dels fills, però menys). D'ella en parla molts dies, "No saps com et trobo a faltar"... (bona part del diari està escrit així, com si fos una carta dirigida a ella). De fet, escriu la llibreta amb la intenció que, si ell morís, se li fes arribar a ella la llibreta. Aquesta és la primera anotació del diari: "Per a la meva esposa, si fos el cas que jo morís".
Un altre tema que va sortint tot sovint al diari són les seves gestions i dificultats per guanyar-se la vida a San Sebastián. Procura fer feines de tallista, restaurant talles i fent-ne de noves, i també té algun projecte d'algunes peces en sèrie. Explica les feines que pensava que li sortirien i al final potser no li surten, les dificultats, de vegades, per cobrar, els regatejos de les persones que li encarreguen feines, la compra dels materials i les eines necessaris...
Vaig llegir aquesta llibreta fa temps, i ara el que escric ho escric de memòria, de manera que podria ser que algun detall concret no sigui ben bé com l'he explicat. Però en conjunt, crec que tot és bastant correcte.
Els diferents temes que surten al diari, la forçada separació de la família, les dificultats per guanyar-se la vida, la preocupació pels cunyats, el problema dels avals, trobo que conformen un mosaic amb molta informació. És un conjunt d'informacions que penso que ajuden a entendre les vivències del meu avi llavors (semblants, és clar, a les de moltes altres persones en la seva mateixa situació, en aquells moments difícils de la guerra). Per això he dit abans que em sembla un diari interessant. No només per a la família, sinó més en general, també per a les persones interessades en aquells anys tan difícils i dramàtics.
Quan vaig llegir el diari, la persona de la família que el guardava tenia la intenció de dur-lo a l'arxiu municipal de la ciutat on vivia el meu avi, una decisió que a mi em semblava molt encertada. Però llavors, quan se'n van assabentar altres persones de la família, s'hi van oposar, amb l'argument que aquell diari, deien, era molt personal.
Què podia incomodar, a aquells parents, del contingut del diari? No ho sé, però penso que potser això: un dia, el meu avi escriu, dirigint-se en primera persona a la meva àvia, "que ha estat a punt de fer-li el salt". Després, hi ha una pàgina arrencada, i la següent comença així, "però pensava en tu" (òbviament, és el final d'una frase que començava a la pàgina arrencada).
Què deia en aquella pàgina que faltava? Qui la va arrancar? El meu avi, la meva àvia, algú altre? Ves a saber, tot el que avui es pot fer és constatar que falta la pàgina i, si algú vol, "especular" sobre el seu contingut. Sigui dit de passada: si qui fos que va arrencar la pàgina (quan fos) hagués volgut que no quedés cap indici "d'aquell interrogant", només li hauria calgut arrencar també la pàgina anterior i la següent. (3)
En qualsevol cas, si aquest era el motiu per desaprovar el lliurament del diari a l'arxiu municipal (l'interrogant que queda a causa de la pàgina que falta i les dues frases que he esmentat), em sembla molt ridícul. Sobretot, tenint en compte el temps que ha passat (més de 80 anys des d'aquells fets), que la meva àvia va morir fa 28 anys (el 1996), i el meu avi fa 68 anys (el 1956).
(1) De la vegada que aquells dos cunyats, junt amb el meu avi i besavi, van estar a punt de ser afusellats, ja en vaig parlar:
https://442m.blogspot.com/2014/11/els-milicians.html
I també vaig parlar de tres parents més que van morir assassinats llavors, cosa que ajuda a entendre més la por del meu avi:
https://442m.blogspot.com/2021/02/1936-tres-oncles-del-meu-avi-matern.html
(2) Sobre aquest germà del meu avi i les seves peripècies durant la Guerra Civil:
https://442m.blogspot.com/2019/08/visita-larxiu-del-tribunal-militar.html
(3) Sobre aquest tema de seleccionar i ocultar episodis del passat n'he parlat moltes vegades. Per exemple, aquesta, relacionada també amb el meu avi:
https://442m.blogspot.com/2015/02/la-jura-de-la-bandera.html
