CDXLII, 1195 Ab urbe condita / 41.59171 - 1.53748 / Etc.

15 d’ag. 2019

Visita a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial de Barcelona.

Vaig a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial de Barcelona, a consultar l'expedient del judici d'un parent meu, acusat a l'acabar la Guerra Civil d'haver donat "suport als revoltats". Les coses anaven així: llavors acusaven les persones que s'havien mantingut fidels a la República (a la Constitució), del delicte que havien comès no elles, sinó els acusadors.

Quines eren les acusacions concretes contra aquest parent? La principal, haver-se afiliat a Estat Català, un partit independentista. La segona, haver parlat per la ràdio durant la guerra. La tercera, haver tingut una pistola.

El primer fet era cert. El segon també, però ni tan sols es concretava "què havia dit". El tercer es veu que també, però d'aquella pistola, no hi havia ni tan sols indicis "que l'hagués fet servir".

Amb acusacions com aquelles, a l'acabar la Guerra Civil (i durant la guerra, a mesura que els "nacionals" anaven ocupant nous territoris), moltes persones van acabar afusellades: haver militat o simpatitzat amb partits que no fossin de dretes i unionistes de vegades era suficient per justificar una pena de mort.

Aquest parent, però, tenia "padrins"; la seva família, de dretes, religiosa, influent, i a partir de llavors franquista, es va moure per tal d'aconseguir "informes favorables", de persones de lleialtat inqüestionable al "Glorioso Movimiento Nacional" (GMN, tal com se l'esmenta en diferents papers del sumari). Gràcies a aquestes gestions, "només" va ser condemnat a 12 anys de presó

També gràcies a aquestes influències, la condemna després va ser atenuada de forma progressiva, de manera que al cap d'uns anys feia vida pràcticament normal (tot i que la condemna de 12 anys seguia vigent).

Fins aquí, tot previsible (dissortadament previsible). Però resulta que aquesta història no s'acaba aquí.

En els papers del sumari es fa referència al fet que durant la guerra, mentre estava en el bàndol republicà, aquest parent ja havia estat empresonant. I el motiu es veu que llavors no era polític, sinó de tipus econòmic, potser alguna malversació. De fet, al sumari no s'esmenta els motius de l'empresonament, només es constata el fet i s'esmenten les presons on va estar (aquesta referència de la motivació econòmica que he comentat m'ha arribat per una altra banda).

El que sí que es recull al sumari, a través d'algun testimoni, és que quan estava en aquestes presons republicanes es va afiliar (se suposa que de manera clandestina) a la Falange. És a dir: abans de l'inici de la guerra aquest parent segons sembla no estava afiliat a cap organització política, tot i que sembla que les seves idees eren de dretes, com les de la seva família. Llavors comença la guerra, i s'afilia de manera sorprenent a Estat Català. I després, quan està a la presó republicana, s'afilia a la Falange (potser calculant que els guanyadors al final seran els franquistes).

En conjunt, sembla més la imatge d'una persona oportunista, i potser una mica eixelebrada, que la d'algú amb conviccions "d'algun tipus".

D'altra banda, el que he explicat no fa que m'oblidi que, en relació al que he exposat, "ves a saber". Perquè és obvi que cal desconfiar de molta informació que aporta el sumari (o que m'ha aportat alguna altra consulta). Per exemple, que el sumari reculli "el testimoni d'en tal" (ja sigui a favor o en contra de l'acusat), l'únic que constata "és que en tal va testimoniar allò", però de cap manera que sigui cert "el que va dir".

D'un sumari així l'únic que és objectivament veritat és que s'obre una causa, que s'acusa algú d'uns determinats fets, que s'aporten unes presumptes proves (el fet objectiu és la relació de proves aportades, no la seva veracitat), i que finalment es dicta una sentència. En aquest cas, 12 anys. Aquests elements són certs, però la resta, la realitat pel que fa al que va passar, "ves a saber la que va ser".

Em sembla una història interessant per diferents motius. El primer, perquè abans d'aquesta petita investigació havia sentit explicar aquesta història de forma, a més de parcial, força esbiaixada, per tal que encaixés sense contradiccions i noses "amb els desitjos" de qui me l'explicava (amb la voluntat de donar una bona imatge d'aquest parent, sense cap ombra ni contradicció).

En segon lloc, aquesta història em fa pensar un cop més en l'embolic dels diferents projectes de "memòries històriques" que pugnen per imposar-se, per tenir l'exclusiva de l'objectivitat (ja siguin memòries històriques individuals, familiars, locals o nacionals). Però si de cas aquest fil ja el seguiré un altre dia.