Escriure de manera reiterada sobre algú en concret pot ser una cosa semblant al que feia Andy Warhol amb les seves sèries de serigrafies sobre una mateixa persona, per exemple la Marilyn Monroe (o el Mao Tse-Tung): totes les serigrafies d'una mateixa sèrie estaven fetes a partir de la mateixa imatge i, alhora, totes eren poc o molt diferents. Bé, no sé si és el millor exemple, de cara al que vull explicar, però és el que se m'ha acudit.
Jo puc escriure una vegada i una altra sobre algú i, per a mi, que sóc el meu principal lector, cada un dels nous textos sobre aquesta persona és una mica diferent dels anteriors. I és gràcies als primers textos que després poden venir els segons, i després dels segons els tercers, en un diàleg entre allò que vaig escrivint i allò que em permet anar pensant el que he anat escrivint. Barrejat amb el pas del temps, i amb el que he anat vivint, converses, lectures...
Tot plegat fa que cada vegada que reprenc un d'aquests temes ja tractats, el que surt sigui poc o molt diferent. Perquè jo no sóc la mateixa persona avui que ahir, o que fa deu anys, o vint: com que en part sóc una altra persona, potser tinc altres punts de vista, altres estats d'ànim, i m'acompanyen altres memòries i altres reflexions.
Escriure de manera reiterada sobre algú en concret... Per exemple, la meva mare, o el meu pare.
