Continuo amb la meva tia, la germana petita del meu pare, amb un altre episodi de la seva vida. Després de l'examen final d'infermeria frustrat al Clínic (1), i del curs que hi va fer a continuació (de menor importància que els estudis d'infermeria, però que li donava algun tipus d'acreditació), com que tenia clar que volia ser monja missionera, va fer el noviciat en un convent.
Al final del noviciat, el dia dels vots estava previst que tant els seus pares com el seu germà, el meu pare, hi anessin. Era lluny, i per tant un viatge llarg, i va passar que al meu pare li va sortir un imprevist. Com que era impensable que els meus avis no hi anessin, i "l'organitzador de l'expedició" era el meu pare, llavors ell es va posar en contacte amb dues de les amigues de la meva tia. Els va demanar si podien acompanyar els seus pares, per tal que no hi anessin sols. I elles van dir que sí, que encantades.
El meu pare havia organitzat el viatge amb totes les comoditats, restaurants i hotels inclosos, i les dues amigues s'ho van passar la mar de bé, amb aquella mena de vida de "turistes riques" amb totes les despeses pagades. El viatge el van fer en taxi, des de la ciutat dels meus avis a la ciutat dels vots.
Al final, es veu que el meu pare va poder resoldre allò que l'havia retingut, i a última hora, fent una part del viatge en avió, va poder arribar a temps a la cerimònia dels vots (la meva mare també hi va anar, feia potser dos o tres anys que estaven casats).
La història, com l'altra de l'examen, me l'explica la mateixa amiga de la meva tia. I me l'explica ben divertida, recordant el regal que va ser per a ella i l'altra amiga aquell viatge inesperat, que a més tenia l'al.licient de poder assistir als vots de la meva tia. Ja vaig dir que les quatre amigues dels estudis d'infermeria eren les quatre molt religioses; de fet, n'hi va haver una altra que llavors també es va fer monja (encara ho és, igual que la meva tia).
Es van fer monges de congregacions diferents, i l'amiga que m'ho explica (aquesta no es va fer monja, es va casar), em diu que les dues van triar que fossin congregacions diferents expressament, ja que si haguessin escollit la mateixa congregació, com que eren tan amigues, "haurien estat massa bé" (per a elles, aquell component de renúncia i mortificació feia més valuosa la decisió).
El que em sap greu és que actualment la meva tia tingui el cap ja molt descentrat, i ja no puc parlar amb ella per preguntar-li aquestes coses, per tal que me les confirmi o corregeixi...
De monges a la família n'hi ha hagut més. Una cosina meva, filla de la germana gran del meu pare, també se'n va fer. I ara fa poc m'han dit que una neboda meva també se'n vol fer, de manera que sembla que aquesta "tradició" familiar està garantida.
--
(1) Expulsada de l'examen
https://442m.blogspot.com/2020/05/expulsada-de-lexamen.html
