Devia ser el 1950 o 1951 quan una tia meva es va apuntar, a la localitat on vivia, a un curs d'infermeria que organitzava la Secció Femenina de La Falange (el curs, de dos anys, servia com a alternativa al Servei Social de la Dona, també gestionat per la Secció Femenina de La Falange). A banda de les matèries relacionades amb la infermeria, també hi havia l'assignatura "Espiritu del Glorioso Movimiento Nacional" (o un títol semblant), llavors una matèria imprescindible de qualsevol currículum acadèmic.
La meva tia va estudiar aquells dos anys d'infermeria amb tres amigues seves, de la mateixa localitat, i per estalviar-se despeses, només van comprar, entre les quatre, un llibre de l'assignatura de formació política. El feien servir les quatre, i alguna d'elles (o més d'una), es veu que pels marges hi va fer alguna anotació poc respectuosa amb el "Glorioso Movimiento Nacional". Segur que alguna cosa poc atrevida, potser fins i tot innocent, per la manera com elles eren.
L'examen final del curs es feia a l'Hospital Clínic de Barcelona. El dia de l'examen (pel motiu que fos), el llibre tombava per allí, i malauradament per a elles, un examinador es va adonar de les anotacions. I com que el llibre era de les quatre, els examinadors van decidir que les quatre quedaven excloses de l'examen. És a dir, que els dos anys d'estudis no els servien de res.
Per tal de minimitzar el desastre, la meva tia es va fer responsable de les anotacions, va dir que les altres tres eren del tot innocents, que l'excloguessin només a ella. Com que els examinadors insistien en expulsar-les a les quatre, llavors la meva tia va avisar al meu pare. El meu pare era deu anys més gran que ella, i estava "ben relacionat". I el resultat de la seva intervenció va ser que com a mínim les altres tres es van poder examinar, que era el que sobretot volia la meva tia (des del punt de vista dels examinadors, com a mínim s'havia de castigar algú, tenint en compte "la greu falta de respecte comesa").
La meva tia no es va quedar de braços plegats; com que li van dir que no comptés presentar-se a una altra convocatòria, el curs següent al mateix Clínic va fer un curs diferent, crec que sobre medicina tropical, que anys després li va ser molt útil.
Aquesta història me l'explica una de les tres amigues de la meva tia. Quan li pregunto si sap si les anotacions les havia fet realment la meva tia, em diu que no ho sap, crec que fins i tot la sobta la meva pregunta, i no hi dóna gens d'importància. Em diu també, i això és el que més em sorprèn, que no van parlar mai més d'aquest incident, ni una sola vegada, i això que han mantingut una gran amistat al llarg de tota la vida, fins avui (l'han mantingut malgrat algunes anar-se'n a viure molt lluny, com ara la meva tia).
Aquesta amiga, molt creient i practicant (igual que les altres tres; es van conèixer d'adolescents a Acció Catòlica, i sempre han seguit vinculades a diferents iniciatives de l'Església), al final de la conversa em diu: "Si hi ha sants, ella és una santa". I penso que és una frase bonica, però jo em quedo amb l'interrogant de l'autoria de les anotacions...
