"Al ver llegar a Natanael, Jesús dijo: 'Este es un verdadero israelita, un hombre sin doblez.'" Evangeli de Sant Joan, 1.47 (1)
Si algú et té idealitzat, i a més t'ho manifesta, et pots sentit satisfet, perquè a tots ens agrada que ens elogiïn. A més, la segona part positiva és que la idealització de l'altre t'estimula o obliga a ser millor, tal com l'altre pensa que ets.
D'altra banda, la idealització sovint també et fa captiu de la por (sobretot si la idealització és "desmesurada"): Què passaria si l'altre descobreix que no sóc com es pensa que sóc? Què passaria, per exemple, si l'altre descobreix que, en contra del que pensa, resulta que la meva biografia no és impecable?
De vegades (segurament la majoria de vegades), arribar al punt de sentir aquest risc derivat de la idealització aliena és el resultat tant d'haver alimentat un mateix aquesta imatge idealitzada, com de la "necessitat d'idealitzacions" dels altres: tot encaixa, la fragilitat del primer que no suporta mostrar una imatge amb clivelles, i la fragilitat del segon que no vol veure les clivelles, ja que si les veiés, "la seva pròpia vida també trontollaria".
La cita inicial de l'Evangeli de Sant Joan la meva mare de vegades la feia servir per definir el meu pare. Ignoro si aquesta associació va ser cosa seva, o si va ser l'adopció d'aquesta valoració del meu pare feta per una tercera persona. Fos com fos, ella la tenia incorporada, i de tant en tant li agradava citar aquesta frase. (2)
Fa uns dies vaig parlar de les reflexions sobre la vulnerabilitat de la Brene Brown. Diu coses com aquesta: "Básicamente, los hombres viven bajo la presión de un mensaje incesante: que no crean que eres debil." (3)
Crec que al meu pare la idealització dels altres el va ajudar a viure i li va donar seguretat (aquesta era la part visible, i positiva). Però també li va fer la vida difícil, perquè alhora li va generar inseguretat i por. Por pel fet de pensar que els altres (o si més no "alguns altres" en concret), poguessin arribar a saber que no sempre havia actuat de manera impecable, que no sempre havia actuat "com Natanael". (4)
--
(1) Faig servir la cita en castellà perquè era com la deia la meva mare (aquí he fet servir la versió de www.vatican.va). En català seria: "Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: -Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya." (www.bci.cat).
(2) Un aclariment: aquesta admiració era compatible amb les crítiques que de vegades també podia fer d'alguns aspectes d'ell; eren "compartiments estancs" que funcionaven en paral.lel. De fet, no li passava només amb ell: la segona persona a qui més admirava, potser la primera, era Escrivá de Balaguer, del qual també en tenia una doble visió.
(3) El poder de ser vulnerable. Urano, 2016 (p. 90).
(4) D'aquest tema en vaig parlar fa poc a:
https://442m.blogspot.com/2020/05/hipotesis.html
https://442m.blogspot.com/2020/05/hipotesis-2.html
https://442m.blogspot.com/2020/05/hipotesis-3.html
