Pujo a saludar uns parents i els trobo en plena tertúlia política, sobre partits, eleccions, majories, independències... Em pregunten què en penso, i els dic que jo no hi entenc, que de fet la meva intenció era anar a saludar la dona d'un d'ells, que està al pis de sobre.
El marit em diu que molt bé, que pugi i que truqui fort, perquè potser s'haurà adormit, i que si s'ha adormit, si la desperto millor, perquè així després no estarà desvetllada a la nit.
Pujo a dalt, truco, i ningú no dona senyals de vida. Truco un segon cop, un tercer, un quart, cada vegada trucades més insistents i llargues. I igual, no res. Llavors torno al pis de sota, i li proposo al marit que, si li sembla bé, deixi les claus a una de les tertulianes, i que ella pugi amb mi i m'obri. Li ho proposo així perquè és un home molt gran, com la seva dona, i sé que ara li faria mandra, pujar ell i obrir-me la porta.
Em diu que d'acord, i allarga les claus a aquesta parenta més jove. Però llavors una altra parenta diu que no ho veu clar, que d'aquesta manera potser donarem un ensurt a la de dalt. A mi em sembla un argument absurd, fora de lloc, però m'ho callo, no dic res. M'espero a veure què passa. Llavors hi ha un moment d'indecisió, i després sembla que la parenta jove m'acompanyarà amb les claus.
Però aleshores torna a intervenir l'altra, desaconsellant un altre cop actuar així. A continuació, la jove, sense dir res, li torna les claus al marit. Ell es torna a ficar les claus a la butxaca i, sense fer cap comentari sobre les claus o la seva dona, com si no hagués passat res reprèn el fil de la conversa política que jo per segon cop havia interromput.
No m'ho acabo de creure. Em quedo parat, desconcertat, fins que al final em tornen a sortir les paraules, i llavors els dic que me'n vaig, ja que la meva intenció era fer visita al pis de dalt.
Me'n vaig amb una sensació molt estranya. I trist. A les quatre persones que estaven parlant de política animadament no els ha semblat malament, que jo marxés sense haver pogut anar a fer una mica de companyia a la dona d'un d'ells, una dona que quan algú la va a veure sempre està contenta, i ho agraeix. Perquè té diferents problemes de salut, i surt molt poc de casa.
Final de la crònica.
