Els primers records que conservo sobre aparicions de Marededeus crec que són d'algunes referències a Garabandal. Les aparicions, o presumptes aparicions de Garabandal, van produir-se entre 1961 i 1965. Suposo que a mi aquestes informacions m'arribaven a través de la meva mare i, a ella, a través de la senyora Elvira, que era la propagandista d'aquelles aparicions entre la colònia d'estiuejants de Vallvidrera. També tinc el record, no sé si real o fictici, d'haver vist, a l'església de Vallvidrera, al porxo de l'entrada, algun cartell sobre Garabandal. (1)
Avui, la història de Garabandal encara cueja: hi ha persones que segueixen estant ben convençudes de la seva autenticitat, per exemple, aquest personatge de missa diària, mafiós, mentider i absolutament esperpèntic que és Jorge Fernández Díaz (supernumerari de l'Opus i membre del PP). (2)
El següent record relacionat amb Maradedeus aparegudes és un viatge familiar, de Pamplona a Barcelona, passant per Lourdes. D'aquell viatge en recordo sobretot l'esgotament (no m'ha agradat mai anar en cotxe). En recordo aquell gran cansament i algunes imatges més aviat borroses de Lourdes. Això, i que a casa, a la casa d'estiueig de Vallvidrera, durant uns anys hi va haver una caixeta de música metal.lica amb una Marededeu de Lourdes al damunt. Quan li donaves corda, es posava en moviment el cilindre giratori amb petits relleus, que al seu torn activava "la pinta" de fines làmines metal.liques, i sonava la melodia. Encara la recordo bé, associada a la lletra en castellà: "En Lourdes de Francia su trono fijó, la Virgen María la Madre de Dios. Avé, Avé, Avé Maria..."
Crec que durant aquella visita familiar llampec a Lourdes també vam arreplegar una d'aquestes boles de vidre, en aquest cas amb la Marededeu a dins, que quan les mous sembla que nevi... I crec que aquells dos records de Lourdes, la Marededeu de la capsa de música i la de la bola de vidre, es van quedar a aquella casa de Vallvidrera quan vam deixar d'anar-hi a passar-hi els estius.
A aquestes referències relacionades amb aparicions de Marededeus hi hauria d'afegir, probablement dels mateixos anys, les que m'arribaven a través dels llibres d'Història Sagrada del col.legi que, naturalment, parlaven de les Marededeus aparegudes més famoses: Lourdes, Fàtima, el Pilar de Saragossa... És a dir, que ja des de petit anava veient que això de les aparicions de la Marededeu, aquí i allà, era una cosa bastant normal. Llavors jo era ben creient, però aquest tema en concret de les aparicions em sembla que em cridava poc l'atenció.
Un altre record és el de les aparicions del Palmar de Troya, a partir de finals dels anys seixanta del segle passat, convertides en un immens espectacle mediàtic. Amb el Papa Clement com a gran protagonista d'aquella història esperpèntica, un home ves a saber fins a quin punt boig, pallasso o prou espavilat. Les informacions m'arribaven a través dels mitjans de comunicació, o més ben dit (segurament llavors jo no llegia cap diari), a través dels comentaris censuradors que alguna vegada devien fer els meus pares sobre les notícies del Palmar de Troya que ells llegien als diaris.
El següent record, al cap d'uns anys, ja emancipat, és d'unes aparicions poc conegudes, les del Mas Boronat, a finals dels anys vuitanta. Una tia d'un amic era la principal vident (o potser única). A aquell amic li feia cosa, parlar-ne, de manera que la informació sobre aquelles aparicions a mi m'arribava a través d'altres persones del poble. De fet, van ser unes aparicions de curt recorregut, perquè el nucli de seguidors era petit, fonamentalment de l'entorn familiar de la vident; durant uns dos o tres anys van fer-se notar bastant i, després, de mica en mica, la cosa es va anar desinflant. Amb alguna d'aquelles persones encara hi tinc relació.
Més cap aquí, fa uns anys vaig començar a sentir a parlar de les aparicions de Medjugorje (a Bòsnia i Herzegovina). Una germana meva hi tenia molta devoció i, algun cop, fins i tot hi havia organitzat una expedició familiar, amb el marit i alguns fills. I potser sí, que a Medjugorje s'hi apareixia la Marededeu, i feia miracles, perquè més endavant una altra germana hi va anar amb una filla seva, i al cap de poc, aquesta filla va decidir fer-se monja. (3)
De la recent vocació de monja d'aquesta neboda si de cas (si és que ho faig), ja en parlaré un altre dia, quan parli de les monges de la família. Així, en plural. Perquè el tema de les monges de la família (passades i presents), és un tema amb força substància.
Tornant al tema de les aparicions, també en podria parlar una mica des d'un altre punt de vista. Per exemple, podria esmentar una coneguda que de vegades veia la Marededeu, i que altres vegades pensava que ella era la Marededeu. Però és clar, aquesta història ja és una altra història, ja que a ella, per a treure-li aquelles al.lucinacions i deliris, li donaven antipsicòtics. També tenia un amic, encara el conservo, que durant un brot "va ser" Jesucrist, cosa que li va durar fins que la família el va tancar en un psiquiàtric (durant un temps; després, ja estabilitzat, va sortir-ne, i més o menys ha anat tirant per la vida). De fet, de vidents o "encarnats" d'aquest tipus n'he conegut alguns més. (4)
Torno a Garabandal, Lourdes, Fàtima, El Palmar de Troya, el Mas Boronat, Medjugorje, etc. Jo sóc un descregut, no és cap secret. Però ves a saber, potser sí que la Mare de Deu existeix, i que es va apareixent aquí i allà... Al capdavall, si jo sóc un descregut suposo que és només, o sobretot, "a causa d'un càlcul de probabilitats". Però la realitat és que la inexistència de deus, marededeus i divinitats de tota mena, de diferents religions i èpoques històriques, és del tot indemostrable.
Igual que la seva presumpta existència.
La caixa de música amb la Marededeu de Lourdes de la qual he parlat abans, segons el meu record era semblant a aquesta.
(1) Sobre les aparicions de Garabandal, hi ha una pel.ícula, "Garabandal, solo Dios lo sabe", de Brian Alexander Jackson (2017). I també diferents documentals, per exemple, "Garabandal, catarata imparable", de Mater Spei AIE (2020). Els dos es poden trobar a Youtuve o Vimeo. Els dos són propagandístics; desconec si hi ha algun vídeo amb una visió crítica sobre aquesta història d'aparicions.
(2) Sobre el proselitisme "garabandalista" de Jorge Fernández Díaz hi ha molts articles de premsa i també alguns vídeos. Posa els pels de punta, pensar que aquest senyor, absolutament impresentable per molts motius, arribés a ser Ministre d'Interior, i que exercís el càrrec durant cinc anys...
(3) Sobre Medjugorje. Fa potser dos anys em vaig trobar pel carrer el llibre "El Niño escondido de Medjugorje", de Sor Emmanuel, el nom de monja d'Emmanuel Maillard (Asociacion Hijos de Emmanuel, 2008). El vaig arreplegar perquè llavors ja havia sentit a parlar de Medjugorje a la meva germana. Vaig fullejar el llibre i el vaig trobar fascinant, sobretot alguns capítols, per exemple el 66, "El grito del copón" (un fragment: "Muchas hostias están en agonía; saben que seràn recibidas en moradas inmundas donde reinan los pecados que engendran la muerte. Permanezco clavada en el suelo, petrificada. Estas hostias sienten repulsión de ser consumidas. ¡Jesús pide socorro!"). En aquest mateix capítol també fa referència al "Miracle de Lanciano", del qual ja en vaig parlar, fa poc, a una altra banda:
https://holapronobis.blogspot.com/2022/12/els-miracles-eucaristics.html
(4) Sobre aquest tema psiquiàtric, un interrogant: Si a les vidents de Fàtima, o de Garabandal, els haguessin donat algun antipsicòtic... haurien seguit veient la Marededeu? I si l'antipsicòtic li donessin al Jorge Fernández Díaz, seria potser una persona una mica més "normal"? És només això, un dubte...
