"Hay muchísima información yendo y viniendo entre el intestino y el cerebro (...) contar con un intestino sano es un requisito previo esencial para la buena salud del cerebro." Drew Ramsey (1)
"Los microbios que residen en el sistema gastrointestinal pueden influir en la fisiología y el comportamiento del cerebro. (...) Los episodios de ansiedad y depresión se experimentan, con más frecuencia, en individuos con trastornos funcionales digestivos que en sujetos sanos." Silvia Gómez Senent (2)
Abans ja em semblava incomprensible, el fet que molts psiquiatres, de vegades, receptessin uns fàrmacs que, en lloc d'estabilitzar els estats d'ànim, el que feien era contribuir a empitjorar-los. Per exemple, a causa dels restrenyiments crònics que provocaven, que alhora obligaven a l'ús de laxants forts per contrarestar-los. El resultat: un malestar general permanent a causa d'aquest malestar dels budells.
Potser ("potser", de cap manera de forma generalitzada), de vegades aquests medicaments tenien un efecte positiu. Però encara que el tinguessin, sovint quedava anul.lat pels efectes secundaris d'aquests mateixos medicaments, de vegades encara més rellevants, en conjunt, que els positius. Vaja, que el resultat podia ser una "suma zero", això com a mal menor, i anant malament, un empitjorament. No generalitzo, però en molts casos, el balanç era aquest.
Ara, durant els últims anys, aquesta antiga incongruència s'ha agreujat, a partir del moment que s'ha anat coneixent la relació entre el microbioma dels budells i els estats emocionals, abans desconeguda. Un coneixement cada vegada més demostrat i que, tanmateix, sembla que no tenen gaire en compte els actuals professionals de la salut mental, ja que majoritàriament es segueixen comportant com els seus predecessors: receptant pastilles sense interessar-se gaire pels efectes secundaris (no només els "immediats", sinó també els "derivats") de les pastilles que recepten.
És molt desolador. Sobretot, quan pensar-hi no és només "un exercici intel.lectual", sinó alhora, o sobretot, una forma de pensar, de tornar a viure, de recordar, els grans malestars de persones concretes que per a tu han sigut importants, de persones que estimaves i que van ser "víctimes" d'aquesta falta d'atenció (i de professionalitat) dels metges que s'ocupaven d'elles.
Com per exemple la meva mare. O com la meva cunyada Elisabet. Dues persones els budells de les quals estaven devastats a causa d'aquesta "guerra" que s'hi lliurava, amb la munició dels medicaments i els laxants, la primera víctima de la qual era la microbiota i, la segona, les conseqüències d'aquesta microbiota devastada sobre el cervell, sobre els estats emocionals.
La meva mare i l'Elisabet ja no hi són. Avui, les persones que conec "víctimes d'aquesta visió psiquiàtrica" són unes altres. La meva relació amb elles no és tan propera com la que hi havia amb la meva mare i amb l'Elisabet, però les seves dificultats em recorden tota aquesta absurditat. La d'abans, i l'actual.
(1) "Comer para vencer la depresión y la ansiedad", Paidós, 2022 (p. 118). És un llibre que amb aquest títol no invita a la lectura (penses que deu ser un llibre més d'autoajuda pretensiós i alhora inconsistent, més aviat desaconsellable). Però mira, resulta que no és així, i tot el que exposa l'autor, a més de ser de molt sentit comú, està molt ben explicat i ben referenciat. Una altra cita del llibre: "La gran mayoría de las serotoninérgicas (las neuronas que secretan el neurotransmisor que ayuda a regular el estado de ánimo y el aprendizaje) están en el intestino (...) Cuando la diversidad de los microbios intestinales disminuye, las consecuencias de segundo orden en los sistemas cerebrales que ayudan a regular la salud mental pueden ser bastante severas." (p. 117)
(2) "Universo microbiota", Plataforma Editorial, 2021 (p. 194 i 209). Pel meu gust, al llibre li sobren els inicis dels capítols, amb unes "historietes" curtes, però si te les saltes, el llibre està molt bé.
