CDXLII, 1195 Ab urbe condita / 41.59171 - 1.53748 / Etc.

16 de des. 2022

Arxius històrics

Fa uns anys havia anat alguna vegada a l'arxiu del Tribunal Militar Territorial III, amb seu a Barcelona (al Govern Militar). Hi havia anat a consultar sumaris de judicis dels primers anys de la postguerra. La persona que normalment m'atenia, i que abans d'anar-hi ja havia buscat els sumaris que m'interessaven, era un militar, de paisà, molt amable.

Un dia li vaig dir que em sobtava una mica que jo, o qualsevol altra persona, tingués tan fàcil endur-se alguns dels fulls dels sumaris, ja que no estaven relligats, i les consultes es feien en una sala en la qual de vegades hi estaves sol, o potser amb la companyia d'alguna altra persona que també hi havia anat a consultar expedients, i que naturalment anava al seu aire. Em va contestar que "se suposava" que ningú no ho faria, que hi havia aquesta confiança.

Les vegades que hi he anat ha sigut per consultar expedients sobre, o relacionats amb, algun familiar meu. Si m'hagués proposat alterar "el relat" que es dedueix del conjunt de documets d'algun d'aquests sumaris (per exemple, declaracions d'alguns testimonis), m'hauria sigut molt fàcil fer-ho. I després no hi hauria hagut cap manera de restablir la informació sostreta, ja que el contingut d'aquests sumaris no està digitalitzat (només ho està una fitxa bàsica, amb el nom, la localitat, l'any i el motiu del judici).

Un cop consultat l'expedient, sense cap revisió el tornen a arxivar (cosa que d'altra banda seria difícil, a causa de la falta d'un índex detallat de cada un dels fulls que conformen el sumari, sovint de diferents mides i característiques).

Un incís: abans he dit alterar "el relat" que es pot construir a partir dels diferents documents, mentre que una altra cosa és "el relat de la sentència", perquè en aquests sumaris, el relat que un pot construir pot tenir precisament molt poc a veure amb el relat del jutge (a partir del qual dicta sentència). Però aquest ja és un altre tema.

D'altra banda, a més de fer "desaparèixer" documents d'un sumari, encara es podria fer una cosa pitjor: substituir-los per altres de falsos, amb la informació que algú desitgés que quedés al sumari, arxivada. En aquest cas, encara seria més difícil detectar l'engany (els diferents documents que conformen un sumari estan numerats de manera correlativa, i si algú volgués investigar eventuals irregularitats, d'entrada el primer que veuria seria "que els documents hi eren tots").

També és veritat que cal ser una mica hàbil per fer falsificacions d'aquest tipus, ja que cal disposar de diferents materials i diferents habilitats: papers desgastats, descolorits, envellits, destreses cal.ligràfiques, màquines d'escriure antigues, papers-carbó també antics, etc. Vaja, que per fer una falsificació una mica decent hi hauria d'haver una motivació important, que justifiqués tot l'esforç que caldria fer per fer la falsificació (i després la substitució). Però no és impossible. Jo mateix, si m'ho proposés, i amb la inversió de temps necessària, segur que considerable, crec que seria capaç de fer, si no una falsificació perfecta, com a mínim bastant reeixida.

Si a algú li semblen rebuscades, aquestes reflexions sobre sostraccions i substitucions en un arxiu, només puc afegir que aquestes coses passen. Segurament no en casos com els que m'interessen a mi, que afecten persones poc o gens rellevants, però sí en casos que hi ha interessos més importants en joc (del tipus que sigui, polític, associatiu, econòmic, familiar, religiós, etc.).

La història, potser més sovint del que ens pensem, de vegades està escrita a partir de manipulacions d'aquesta mena. Una eventual manipulació a la qual, després, s'hi afegeix "la segona manipulació": la interpretativa. Ja que, al capdavall, la majoria dels relats històrics no busquen acostar-se el més possible a la realitat, sinó sovint, reforçar "el  relat previ", el prejudici, de l'historiador de torn. Però aquest ja és també un altre tema.