"El 'sistema', por llamarlo de algún modo, ha encontrado una hábil fórmula para defenderse y eximirse de toda responsabilidad frente a aquellos que sufren mentalmente en su entorno: responsabilizar al individuo de sus éxitos y de sus fracasos, descontextualizarlo de su medio social. Como decíamos en el capítulo anterior, se le atribuye un 'fracaso personal'. Pensamos que la realidad actual, coyuntural, globalizada, medicalizada y economicista, tiende a ver los trastornos mentales como enfermedades de las cuales sólo el sujeto es portador; enfermedades en el término más médico de la palabra, ausentes de contacto con el medio en el que está el individuo, su biografía, sus relaciones y los riesgos que asume por el hecho de vivir en sociedad." Antoni Talarn (1)
Altres vegades ja he recollit cites com aquesta de l'Antoni Talarn, cites de diferents persones en les quals s'argumenta, es remarca, es defensa, aquesta idea de la dimensió social o relacional dels problemes mentals. Una idea que a mi em serveix per explicar una part important de la complicada biografia de la meva mare, en contraposició a les persones que, en els problemes emocionals d'ella, només hi veien, o volien veure-hi, "problemes estrictament seus".
Avui, a banda d'exposar un cop més aquest punt de vista, volia afegir que aquesta dimensió "comunitària" dels problemes mentals és present (en diferents graus i tipus), en les històries de totes les persones amb alguna mena de problema mental que he conegut. No recordo cap cas amb relació al qual pugui dir que és una excepció, en aquest sentit. Canvia la intensitat, el grau d'influència, la tipologia concreta, però sempre es possible detectar aquesta relació.
És a dir, que pel que fa a aquest tema, la meva mare no era una excepció, sinó "un exemple més de la norma". La norma que diu que els problemes mentals de les persones que en pateixen estan relacionats amb el tipus de vincles amb les persones del seu entorn, amb les respectives idees, creences, expectatives, demandes, etc.
Aquesta constatació més general o norma, a la vegada, com una paret de frontó em retorna al relat concret de la meva mare. I llavors, amb aquesta altra referència general present, integrada, trobo que encara desentona més, eventualment, la postura relativitzadora de la influència sobre ella del seu entorn (familiar, educatiu, religiós, etc.).
És probable que alguna altra estona reprengui aquest tema, potser amb l'excusa d'una altra cita adequada, com avui. Considero que s'ho mereix tant la memòria de les persones que van viure (i patir) aquesta negació, com va ser el cas de la meva mare, com les persones que avui, d'una manera o d'una altra, viuen i pateixen aquesta mateixa negació.
Perquè avui, aquest tipus de negacions, sovint segueix tenint bastant protagonisme.
(1) Globalización y salud mental. Herder, 2007 (p. 196). Al llibre hi participen diferents autors; Talar és tant l'autor del capítol d'aquest fragment (El mercado de la salud), com el compilador de l'obra.
