A la làpida familiar del cementiri hi falta un accent, el de la paraula "família". Fa més de vint anys que està així, des que es va morir el nostre pare. Un dia, fa uns mesos, un dels germans ho va comentar, i algú altre va afegir que s'hauria de corregir, perquè "família" sense accent feia mal d'ulls.
Durant unes setmanes hi va haver un animat debat familiar al voltant d'aquest accent. D'una banda, els defensors de la normalització lingüística, d'una altra, els que consideraven que no passava res, que ja estava bé com estava.
Com que la paraula estava en majúscules, també hi va haver les aportacions expertes sobre l'accentuació en català de les majúscules, el seu origen històric, etc. I també hi va haver qui va dir que al cementiri, la paraula família amb majúscula, a la majoria de làpides no duia accent. Inclosos els casos en què es podia pensar, pels cognoms, que els nínxols devien correspondre a famílies catalanoparlants.
Una altra opinió era que, ves a saber, potser al nostre pare, el primer que va ser enterrat al nínxol, ja li estaria bé el text en castellà.
Sobre l'eventual intervenció de cara a afegir l'accent, també hi havia més d'una idea, com ara pintar-lo, o tallar-lo. Una altra opció era el canvi de làpida, però això semblava que ja implicava tràmits burocràtics, i també més diners.
El cas és que van ser uns dies d'animat debat al voltant de l'accent. Després, el tema es va anar esllanguint, i al final es va morir: no en va parlar més ningú.
Ara bé, no s'ha de descartar que qualsevol dia revifi. Perquè un accent pot ser molt important, sobretot si decidim que un accent és molt important.
