CDXLII, 1195 Ab urbe condita / 41.59171 - 1.53748 / Etc.

10 d’ag. 2022

Cinc anys / 2

Escric "A i B van a C i, allí, en un bar d'una plaça rodona, prenen un cafè".

Després, algú potser em diu que en aquell mateix text el que ell hi ha llegit és que "C i B van a A, a una merceria d'una plaça quadrada". Una altra opció. He escrit el que deia abans, i algú em diu que ho ha llegit igual. Però, a continuació, fa interpretacions sobre el que diu el text. Per exemple, si des del meu punt de vista el text era "un recordatori del fet que A i B havien anat amigablement a prendre un cafè a la plaça", aquesta persona potser diu que el text és "un menyspreu encobert d'A i B, i una crítica dissimulada sobre la qualitat del cafè". Per descomptat, no puc descartar que la interpretació d'aquesta persona sigui encertada, perquè sé que el món del subconscient és un misteri, i ens pot fer males passades amb facilitat. Potser aquesta persona, amb una visió clarivident, ha vist aquesta relació oculta. Tot és possible: el funcionament dels caps és complicat, del meu cap, del teu, del seu... Per tant, no ho puc descartar, ho haig de tenir en compte. Ara bé, de la mateixa manera que la meva tendència a dubtar de tot m'obliga a contemplar aquesta possibilitat, aquesta mateixa tendència també fa que, alhora, dubti d'aquesta possibilitat. A més, contribueix a alimentar aquest segon dubte el fet que, en general, d'entrada m'atrauen menys els plantejaments psicoanalítics que els analítics racionals. Torno a agafar el fil inicial. Entendre que davant d'un mateix text hi pot haver diferents lectures, i també diferents interpretacions de les lectures, no és gaire complicat. Sobretot si ja tens una edat, i has anat vivint situacions d'aquest tipus. De manera que, quan t'hi trobes, es tracta d'assumir-ho, amb naturalitat, sense alterar-te, sense donar-li més importància de la que té: les persones som així, el món és així, no passa res d'especial... Tot és absolutament normal.