90 x 12 = 1.080
1.080 x 40 = 43.200
Suposem que de mitjana es prenia tres pastilles cada dia. Al cap de quaranta anys, el resultat són aquestes 43.200 pastilles. Imagina-te-les afilerades, ara una, ara l'altra, ara l'altra, com van entrant a la boca. 43.200 vegades.
Ara tingues en compte que no es va demostrar mai que aquelles pastilles contribuïssin a estabilitzar les seves oscil.lacions emocionals. Passaven els anys i no hi havia cap prova dels seus presumptes o desitjables efectes positius. Cap relació causa-efecte demostrable.
Efectes obvis només ho eren els secundaris, els negatius: tots els diferents mals i malestars, restrenyiments, tremolors, marejos, nàusees, mals de cap, llagues a la boca, problemes de visió... que li provocaven aquelles pastilles. Durant quaranta anys.
Recorda les pastilles, visualitza-les. Una rere l'altra, entrant a la boca, durant quaranta anys. 43.200 pastilles.
L'interrogant és aquest: per què ningú, mai, no es va plantejar eliminar la medicació? Si no hi havia manera de regular els estats emocionals amb les pastilles, per què ningú, mai, no va apostar per retirar-les?
Retirar-les i, llavors, "observar què passava"...
Insisteixo, 43.200 pastilles. Torno a insistir: sense cap prova de la seva utilitat. I insisteixo una altra vegada: imagina-te-les afilerades, davant de la seva boca oberta...
La meva mare.
