"Pessari. Instrument que, col.locat a la vagina, és emprat per a corregir el descens de l’úter." Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Dinar amb la Lívia, la seva germana i el marit de la germana. Uns dies abans la Lívia m'ha explicat que la seva germana té un problema semblant al que tenia la meva mare, un prolapse vaginal, i que la germana el gestiona sense haver recorregut a cap cirurgia.
Després de dinar, com que sé (per la Lívia) que la germana no té inconvenient en parlar-ne, li demano que, si vol, me n'expliqui els detalls. El resum és que fa servir un pessari, un senzill dispositiu de silicona que fa la funció de subjectar la vagina i evitar-ne el despenjament. Cada mig any va a la ginecòloga, li treu el pessari, li fa una revisió, i li torna a col.locar. Tot molt senzill, fins ara sense cap complicació, i sense cap inconvenient pel que fa a poder seguir amb la seva vida normal. Fa dos anys que el fa servir, i no en té cap queixa.
És obvi que cada història és diferent, que hi ha problemes que poden ser semblants, però no iguals, i que el que pot ser adequat per a una persona pot no ser-ho per a una altra, és a dir, que el que a una pot no provocar-li problemes a una altra n'hi pot provocar, etc. Però al marge d'això, i sense qüestionar-ho, el cas és que aquesta història em fa pensar en la meva mare.
L'altre dia vaig dir que a la meva mare li van proposar tres opcions, quan ella va anar al ginecòleg a causa del seu prolapse vaginal. I que de les tres opcions exposades, li van recomanar la més arriscada. I ara resulta que, a més, potser hi hauria hagut una quarta opció, i que aquesta opció ni es va esmentar.
Tenint en compte que aquesta opció no és cap novetat (fa segles que s'utilitzen diferents dispositius amb aquesta finalitat; el que ha canvian és que ara són molt més eficaços i higiènics), sembla que, llavors, com a mínim s'hauria hagut d'avaluar si podia ser una opció. Llevat que hi hagués algun motiu que ho impedís. Però no se'n va dir ni una paraula, ni de l'opció del pessari ni d'hipotètiques incompatibilitats en el seu cas. (1)
I llavors penses que, potser, la causa (del silenci, i de la recomanació més arriscada, i alhora "més cara"), va ser tan prosaica, o desvergonyida, com que l'opció de pessari pràcticament no tenia cost (el preu d'un pessari vaginal ronda els 40 euros).
La germana de la Lívia em fa pensar també en la meva mare per un altre motiu. Fa uns vint anys, a la germana de la Lívia, en una revisió rutinària, el ginecòleg li va dir que tenia un mioma a l'úter, i que com que hi havia la possibilitat que evolucionés cap a cancerós, l'adequat era treure'l. El ginecòleg va afegir que, aprofitant l'entrada al quiròfan, li podrien fer també una operació d'estètica a la panxa, que li costaria X (no recorda bé "la X", però "milions de pessetes", en plural).
Ella va dir que s'ho pensaria... i no hi va tornar més. El que va fer va ser anar a una altra ginecòloga, la qual li va dir que el mioma era real, però que per les característiques del mioma era possible que mai li generés cap problema, i que per tant el més sensat era, de moment, ser conservadores i no fer res. I fins ara, sense fer res, no ha passat res.
He dit que aquesta segona història em fa pensar també en la meva mare. A ella, uns vint anys abans de morir, un ginecòleg li va dir que tenia un tumor i que era urgent extirpar-lo (aquesta història ja l'he explicat alguna altra vegada). Quan la meva mare va fer una segona visita acompanyada d'una nora, metgessa, i la nora va demanar més explicacions, el ginecòleg va insistir en la necessitat i urgència de la intervenció, però sense facilitar-ne cap prova. El cas és que, òbviament, els va semblar sospitós, i van decidir fer la consulta a un altre ginecòleg.
Van anar a un altre ginecòleg, i aquest altre ginecòleg va dir que no tenia res. Ni tan sols un mioma benigne: "res de res".
--
(1) "A pesar de que los pesarios para el prolapso son uno de los dispositivos médicos más antiguos que se conocen, se han usado durante siglos (...) la mayoría de las mujeres actuales desconoce cómo pueden ayudar (...) en el tratamiento del prolapso (...) pudiendo, a veces, incluso evitar la cirugía a un coste mínimo". www.ensuelofirme.com. A la Viquipèdia (i a la majoria de pàgines que parlen de prolapses i pessaris), també es fa esment d'aquests remots orígens històrics.
