Eren de diferents colors, cada llibreta dedicada a un fill. La nostra mare, des que naixíem, hi anava apuntant coses: informacions, dades, opinions.
Sembla que, pel que explica cada un dels germans, el contingut de les llibretes era bastant diferent. És comprensible: suposo que una cosa és començar la llibreta del primer fill, tota una novetat (el fill i la llibreta), i una altra les següents. Entremig, anaven passant coses. N'hi anaven passant i, com a tothom, l'afectaven: quan va néixer l'últim fill, ella era, en part i inevitablement, "una altra persona", en relació amb aquella mare del primer fill. I per tant era normal, que quedés reflectit d'alguna manera en les llibretes.
Sens dubte, l'alteració més gran en la seva vida de casada va ser l'aparició de les seves oscil.lacions emocionals, al cap d'uns anys d'haver-se casat. És fàcil imaginar que, durant les etapes de depressions severes, li fos molt difícil, potser impossible, escriure la més mínima frase. I en moments d'accelereració, a causa de l'estat eufòric, potser no pensava en dedicar-se alguna estona a les llibretes. Els moments més favorables és normal pensar que fossin els d'estabilitat, una estabilitat que podia durar poc.
Vaja, que tenint presents aquests canvis i oscil.lacions seus, sembla del tot normal, que a les diferents llibretes s'hi pugui veure un contingut diferent, tant pel que fa a l'extensió, com al to i el tipus de consideracions que hi anotava.
Tenint en compte tot això, crec que té poc sentit, o gens, fer comparacions entre el contingut de les llibretes dels diferents germans. Crec, això sí, que aquestes llibretes són un testimoni, potser parcial, però alhora rellevant, sobre aspectes del fill (més o menys detallats, objectius, etc.). I alhora, crec que també poden ser un testimoni "silenciós", ocult, no explícit, dels seus canviants estats d'ànim. Una altra cosa és que potser no sigui fàcil descobrir aquests indicis ocults...
Pels dos motius, per a mi aquestes llibretes són valuoses. I com que ho són, trobo que també té el seu interès, què n'ha fet cadascú. D'entrada, si l'ha conservat o no. I en cas que no, per quins motius. I tant si l'ha conservat com si no, quina valoració en fa, del contingut de la seva llibreta (i si no l'ha conservat, quin record en té).
Parlo d'aquestes llibretes només des del punt de vista d'aquestes curiositats, sense el més mínim pensament valoratiu, en relació amb el que n'ha fet cadascú. I de l'eventual opinió que en pugui tenir o en va tenir, del que hi va trobar quan la nostra mare la hi va donar, crec que, en general, quan ens independitzàvem.
De la meva llibreta, el que sí que puc dir és que estic content d'haver-la guardat, i de tenir ara la possibilitat de llegir el que ella hi va escriure. Per a mi, té dues utilitats: és un agafador per a pensar en ella i, alhora, em serveix per ajudar-me a entendre algunes parts o aspectes de la meva vida.
Per aquests dos motius, estic agraït a la meva mare per la seva dedicació a les llibretes.
