"Una memoria es un dispositivo registrador. El registro puede ser más o menos permanente o sólo transitorio." Edward de Bono (1)
Dels estius que vam passar a la Villa Maria, hi ha germans que recorden que, quan començava el col.legi, encara hi érem; recorden bé que, llavors, baixàvem caminant per les escales fins a l'estació del Peu del Funicular, on agafàvem els Ferrocarrils. En canvi, altres germans, jo entre ells, no ho recordem.
Com que hi ha qui ho recorda, em sembla normal pensar que el que recorden ells és cert, i que els altres som desmemoriats. I que, per tant, jo no tenia raó, quan al principi de parlar d'aquest tema vaig dir que ja no érem a la Villa Maria, quan començava el col.legi. Llavors vaig cometre l'error d'associar la meva falta de record amb la inexistència del fet. És a dir, a partir d'un no record "em vaig fer una idea", sense cap base real. Va ser un error important.
En relació amb aquesta història, suposo que és correcte dir que sobre les durades de les estades a la Villa Maria, cadascú té els seus records, o els seus no records. I alhora, i això és tant o més important, cadascú també té "les seves idees formades a partir d'aquests records o no records".
Pel que fa a les idees que cadascú té sobre aquest tema, la meva idea, actualment, és que l'allargament de l'estada a la Villa Maria crec que era curt, potser d'una setmana. I considero que aquesta idea meva en principi és tan vàlida, o arbitrària, com qualsevol altra idea relacionada amb altres durades. Si més no, mentre no apareguin proves concretes sobre aquestes durades (fins ara, hi ha records i idees, sobre aquest punt, però no "proves", dades i dates contrastables).
Per descomptat, el tema de si estàvem més o menys temps a Villa Maria al final de l'estiu té poc interès, o cap, mentre que la reflexió sobre la relació entre els records, i les idees (i els embolics) que poden generar la gestió dels records, sí que crec que és interessant.
--
(1) El pensamiento lateral. Paidós, 1993, p. 37 (1a. edició anglesa, 1970).
