"Punto número dos: la memoria trae también recuerdos encubridores, que pueden ser perfectamente recuerdos de nimiedades. ¿Por qué me acuerdo de eso cuando realmente de lo importante no me acuerdo?. Y eso que ahora evoco tapa completamente lo que es relevante." Justo Serna (1)
Tant si parlem de nosaltres com si parlem de persones o històries que ens interessen, tots fem un ús selectiu de la memòria, de manera més o menys inconscient, i de manera més limitada o generalitzada (és només una qüestió de proporcions, ja que aquests mecanismes i distorsions ens afecten a tots, formen part "de la nostra naturalesa humana").
Penso en això, o més ben dit, "torno a pensar-hi" (és evident que estic aviciat amb aquest tipus de reflexions sobre la memòria, les seves trampes, interessos, etc.), quan llegeixo el relat d'un familiar sobre uns fets de fa molts anys, amb algunes dades no del tot coincidents amb les que jo tinc (no dic que les meves siguin més verídiques, només dic que són en part diferents).
D'altra banda, aquesta versió no m'estranya, perquè en el relat hi detecto traces d'informacions i informadors que en el seu moment vaig decidir relativitzar, perquè em van semblar poc fiables, tenint en compte la seva procedència (cada font d'informació té el seu grau de credibilitat, en funció "de les trajectòries i credibilitats prèvies"). En aquest cas, el relat em sembla, sobretot, un bon exemple del fàcil, gairebé inevitable, que és que uns mateixos fets acabin explicats a través de relats no coincidents i, de vegades, fins i tot oposats.
Però no és això, el que més em crida l'atenció aquesta vegada, sinó una altra característica del funcionament de la nostra memòria: la feina conscient de selecció que fem, de vegades, entre les diferents memòries o relats que conservem, a l'hora de compartir-los. Una selecció que implica que, al seleccionar, alhora decidim (aquí ja no hi ha falta de consciència) deixar alguns fets, temporalment o definitivament, en algun calaix tancat, ocults, pels motius que sigui.
En l'exemple concret d'avui, en el relat que he esmentat s'exposen (entre altres coses) uns fets els protagonistes dels quals no eren persones de la família, i alhora se'n critiquen, amb severitat, alguns dels seus comportaments. I aquí rau l'interès de la història: perquè alhora que es fa aquesta exposició, no es diu res d'uns comportaments semblants, durant el mateix període històric, d'un membre destacat de la pròpia família.
Qui explica la història ho sap, n'està al corrent, d'això que estic dient. No és que no en tingui la informació, però prefereix parlar "d'altres casos", i no del més proper. (2)
(1) "Historia y ficción. Conversaciones con Jacvier Cercas". Justo Serna. Punto de Vista Editores, 2019 (p. 232)
(2) Deia Arthur Schopenhauer que "cadascú té el màxim de memòria per a allò que li interessa, i el mínim per a allò que no li interessa". No sé si jo algun dia tornaré a parlar d'aquest cas o història, afegint-hi llavors els fets concrets, les dates i els noms dels protagonistes... No ho sé, ja ho veurem, també pot ser que no ho faci mai.
