Quan la meva tia monja vivia en un dels poblats perduts en mig de la selva, en aquell cas un petit poblat de descendents d'esclaus negres (duts allí pels espanyols, per extreure or dels torrents), un dia, ja ben de nit, van sentir, ella i les altres monges, a fora, sorolls de cadenes i de cops de pedres.
A partir d'aquell dia, cada nit, les monges van anar sentint aquells sorolls. Quan sortien de la seva cabana i miraven d'aclarir qui els provocava, no veien ningú. I quan cridaven, "Què passa, qui hi ha?", els sorolls s'aturaven. La següent nit, es repetia la història, i així un dia i un altre.
Una nit, la meva tia i una companya seva, al vespre es van beure un munt de cafè, per tal de no adormir-se i, dissimuladament, es van amagar al davant de la cabana, per tal de mirar d'aclarir el misteri d'aquells sorolls. La companya de la meva tia va veure que la meva tia duia a la mà un bon ganivet i, sorpresa, li va preguntar que què pensava fer, amb el ganivet. La meva tia li va dir que no ho sabia, que ja ho veuria, que el duia per si de cas...
Aquella nit no va passar res. Però la següent, sense la vigilància, van tornar a sentir els sorolls de cadenes i pedres. Una nit rere l'altra, s'anaven repetint els sorolls. Eren uns sorolls, però, que si sortien a fora i deien alguna cosa, s'aturaven.
Hi havia una tercera monja que tot allò ho vivia molt malament, i com més dies passaven, més alterada estava. De manera que les altres van decidir que havien de fer alguna cosa. Fins aleshores havien resat molt, demanant que els sorolls nocturns s'aturessin i no es repetissin. Llavors, com que les oracions de moment no havien funcionat, van decidir fer un pas més, i van aspergir aigua beneïda per la cabana.
I amb l'aigua beneïda, els sorolls es van acabar. No es van repetir mai més.
La història me l'explica la companya de la meva tia que va compartir aquella guàrdia nocturna (amb la meva tia amb el ganivet a la mà). Després d'explicar-me la història, afegeix que ella està segura sobre quin va ser l'origen dels sorolls. La seva explicació és la següent.
Diu que llavors hi havia una seglar que les ajudava en feines educatives (aquest tipus d'ajudes eren habituals, perquè hi havia bastants poblats, i molt allunyats els uns dels altres). Elles supervisaven la feina d'aquesta seglar, i l'havien destinat a un altre poblat.
Es veu que aquella educadora era una mica fresca, i van arribar queixes sobre la seva feina, ja que es veu que hi havia dies que ni tan sols compareixia. A causa de les queixes, va ser amonestada: li van dir que havia de ser més responsable i complidora.
Al ser amonestada, aquella educadora es va enfadar molt, fins al punt que va pagar una mena de bruixot que vivia al poblat de les monges, per tal que les perjudiques amb alguna de les seves màgies (aquella educadora era nadiua d'aquella zona, i creia en aquestes coses).
La monja que m'ho explica està aquí de vacances, ve cada quatre anys. Quan fa mesos em va dir que vindria, li vaig dir que em faria molta il.lusió veure-la, i al final hem pogut quedar a casa d'una de les seves germanes. De manera que la seva explicació l'escolten també la germana que l'ha acollit, i una altra germana que ha vingut de visita.
Un cop explicada la història, una de les germanes hi busca explicacions racionals, mentre que l'altra està convençuda de la intervenció del dimoni. Aquestes dues germanes també són molt creients i practicants. La monja no opina res, sobre els comentaris de les seves germanes. Només diu que sap el que ha explicat, i que després de l'aigua beneïda, es va acabar definitivament el problema.
Jo no dic ni una paraula. Tinc prou feina a escoltar amb el màxim d'atenció, per tal d'intentar no perdre'm detalls (i alhora memoritzar-los), de manera que així, després, em sigui més fàcil recordar la història de la manera més fidel possible.
