M'arriba un correu d'un parent amb la notícia que aviat l'ordenaran sacerdot. El conec poc, de fet fins i tot dubto que alguna vegada hi hagi arribat a parlar, i si fos que sí, hauria sigut en alguna trobada familiar de fa molts anys, décades.
Malgrat aquesta mínima o inexistent relació, li contesto el missatge, i li dic que encara que jo sigui ateu i fins i tot algunes estones anticlerical, això no m'impedeix alegrar-me del fet que ell encarrili la seva vida a la seva manera, ja que en definitiva, tal com deia Viktor Frankl, el que es tracta és d'això, de trobar "un sentit a la pròpia vida", cadascú el seu.
Com que jo he esmentat Viktor Frankl, quan ell em contesta em diu que el llibre "L'home a la recerca de sentit" el va impressionar molt, quan el va llegir. I també em diu que resarà per mi.
Ha sigut un intercanvi de missatges cordial, fins i tot afectuós, i jo dono per acabada aquesta conversa virtual.
No caic en la temptació de dir-li que Viktor Frankl era una mica trampós, perquè tot i insistir en la importància de trobar un sentit a la vida, "cadascú el seu", en el llibre en algun moment ja deixa anar que entre tots els possibles sentits hi ha "el veritable o més gran sentit", Déu.
Dos anys després de la publicació de "L'home a la recerca de sentit" Viktor Frankl publica "La presència ignorada de Déu", i ja exposa amb tota claredat aquesta idea. I en aquesta mesura, el seu gran invent psicoterapèutic, la logoteràpia, s'empetiteix i perd molt interès, convertit en una mena de "psicoteràpia teológica". (1)
Però el Viktor Frankl de la "La presència ignorada de Déu" a mi no m'impedeix seguir considerant "L'home a la recerca de sentit" un text fonamental, pel fet de posar d'una manera tan clara i en el centre d'atenció (si del que es tracta és de tenir una vida mental saludable), la necessitat de trobar o donar un sentit a la pròpia vida.
Sigui el sentit que sigui. Per exemple, algú el pot trobar a través del sacerdoci... i algú altre, potser, a través de divagacions com les meves.
--
(1) I alhora, per aquest mateix motiu, resulta molt més atractiva per a les persones creients, ja que així "tot els encaixa".
