A causa de diferents accidents i incidents (patacades, desgast dels ossos, osteoporosi, pròtesis deficients...) la meva mare va tenir força relació amb els traumatòlegs. I de vegades, abans o després d'alguna operació, va haver de fer servir crosses.
Com que era molt presumida, anar amb crosses la molestava, de manera que per poc que podia substituïa les crosses per un bastó i, a continuació, tan aviat com es veia mínimament valenta, també deixava el bastó. De vegades de forma prematura (les crosses o el bastó), amb el resultat que el procés de recuperació, que ella volia que fos curt, se li allargava.
A l'anar-se fen gran, l'ús de crosses o bastó es va anar fent més freqüent, i es veu que un dia li va dir a l'Alfonso, el porter de la casa del costat, si li podia guardar una crossa. Suposo que "per un si de cas" que en algun moment l'hagués de menester. Alhora, a dalt al pis, els últims anys, recordo que ella sempre també tenia un parell de crosses (quan va morir, com que no va demanar-les ningú, aquelles del pis me les vaig quedar jo, pensant en un futur "si de cas meu", que per sort fins ara no s'ha produït).
La crossa de la porteria suposo que la hi guardava aquest porter perquè, a diferència de la portera o el porter de la casa on vivia ella, que sovint estaven entaforats a la porteria, ell sempre estava visible, sovint al carrer, somrient, de bon humor, saludant tothom i sempre disposat a fer un favor. Com aquest de guardar-li la crossa.
Quan la meva mare va morir la crossa es va quedar a la porteria de l'Alfonso. Des d'aleshores, ell l'ha fet servir un parell de cops, després de dos accidents de moto que ha tingut. I també l'han fet servir dues vegades més veïns de la seva escala: al veure ell que s'havien accidentat o lesionat, els va oferir la crossa.
No sabia res d'aquesta història de la crossa guardada a la porteria. Me l'ha explicat fa poc l'Alfonso, un dia que jo era pel barri i m'he acostat a saludar-lo. El tema de la crossa ha sortit tot parlant de la meva mare. Ell me'n parlava, de la meva mare, amb un somriure d'orella a orella, dient-me que era tan elegant, i tan matinera, i tan dinàmica, i tan simpàtica, i tan bona persona... Recordo que la meva mare també parlava sempre amb simpatia de l'Alfonso.
L'Alfonso també m'ha dit que ara està empipat, perquè quan ha tornat de vacances ha vist que la crossa havia desaparegut de la porteria. Diu que ha preguntat a la portera que l'ha substituït durant les vacances, i que ella li ha dit que, "com que feia nosa", l'havia llençat al contenidor.
Amb cara d'enfadat, l'Alfonso diu que tot va cada vegada pitjor, que ara "ja ni tan sols pots marxar de vacances tranquil!".
Suposo que, des del Cel, la meva mare també haurà tingut un disgust, al veure que la seva crossa de recanvi, que fins ara havia tingut aquesta segona vida, ja no podrà ser útil a ningú més.
