CDXLII, 1195 Ab urbe condita / 41.59171 - 1.53748 / Etc.

27 de jul. 2018

Límits literaris i familiars

He dit que jo no veia la meva mare capaç d'escriure una novel.la. Ara bé, amb el que li agradava escriure, què hauria passat si la seva vida hagués sigut diferent? Per exemple, si des de petita no hagués hagut d'amagar-se al vàter per poder llegir, ja que els seus pares consideraven que llegir (sobretot en el seu cas, pel fet de ser una noia) era una pèrdua de temps.

O si hagués pogut estudiar, no només "costura i feines de la llar", sinó alguns estudis superiors, tal com a ella li hauria agradat. Però en aquest sentit no li van donar tampoc cap opció (mentre que als seus germans, els nois, sí). D'aquesta falta d'estudis (i d'aquesta discriminació) de vegades se'n queixava.

O en resum, si no l'haguessin educat des del bressol "només per ser una bona esposa i una bona mare", amb un model educatiu transmès tant des de casa, com des de l'escola i des de la parròquia, i que ella, malgrat alguna queixa, va assimilar bé. (1)

La meva mare, la persona que jo vaig conèixer, tenia les capacitats literàries que tenia, notables a l'hora d'escriure cartes, però sens dubte insuficients per escriure, per exemple, una novel.la o un assaig.

Ara bé, és obvi que aquestes capacitats haurien pogut ser diferents "si la seva vida hagués sigut diferent". Amb una altra educació, amb una altra família (la seva d'origen, i també la seva de casada), amb unes altres prioritats... amb més oportunitats, les seves possibilitats literàries haurien pogut ser més grans.

Per descomptat no tothom pot arribar a ser un gran literat (o una gran literata), però des del punt de partida de cadascú, des dels talents que ens han tocat, tothom pot fer avanços, pot anar aprenent a escriure millor. L'únic que cal (o tot el que cal) és dedicació, constància, bones lectures, temps... (2)

No faig ara cap valoració de la vida de la meva mare, del seu model de matrimoni, del seu propòsit de tenir molts fills, de la seva religiositat, etc. (ja ho he fet prou altres vegades). Ni dic tampoc res, avui, de la valoració que ella en feia, de tot això. Només dic que si ella hagués viscut un altre tipus de vida les seves capacitats (també les literàries) haurien pogut ser unes altres. Només dic això. (3)

--
(1) A diferència d'altres dones que darrerament es van fent visibles i que, amb més o menys rotunditat o matisos, assenyalen el preu que implica la maternitat (una maternitat que de vegades rebutgen), la meva mare sempre va estar orgullosa del seu paper com a esposa i mare, mai es va doldre de la dedicació que li havia suposat. Si de cas, es queixava que li hauria agradat "també" tenir temps per a altres dedicacions, però pel que fa a això òbviament era poc realista. Perquè amb el munt de fills que tenia (i amb el seu model de matrimoni i el seu model religiós) el temps lliure que li quedava era inevitablement limitat.
(2) Tot el que fem (o podem fer) està condicionat per com som, i com som està condicionat per la nostra biografia prèvia. La nostra capacitat d'actuació ve determinada per les oportunitats i el tipus d'estímuls que hem tingut, junt amb les prioritats que nosaltres ens establim (condicionades alhora per l'educació que hem rebut).
(3) Per descomptat, en aquest cas hipotètic "ja no hauria sigut la meva mare", perquè tot hauria sigut diferent. Però aquesta és una altra història (o "l'altra part" de la història).