Si es pogués enviar cartes al Cel, un dia a la meva mare potser li enviaria aquesta poesia de la Maria-Mercè Marçal:
T'he negat
mare
tres cops
i cent.
I cap gall no cantava
defora.
Són cegues, sordes, mudes
les nostres traïcions.
I la derrota. (1)
Però com que em sembla molt contundent i desolada, potser massa, a la carta segurament hi afegiria aquesta altra poesia, també de la Maria-Mercè Marçal:
Lluna, lluerna
d'atzeituní,
clivella
la nit de cor
de xarol! (2)
I així, entre derrotes i lluernes d'atzeituní, amb paraules d'aquestes de colors diferents, tirant a grises unes i a virolades les altres, potser allò expressat s'acostaria més a allò que hauria volgut expressar.
Potser...
--
(1) Raó del cos, Edicions 62, 2009
(2) Cau de llunes, Edicions Proa, 1998
