"Si estás en una empresa que no trata bien a sus empleados, no eres tú el que tiene que cambiar, es la empresa." Alejandro Cencerrado, La Vanguardia / LC, 30/5/2022
Els desequilibris emocionals de la meva mare estaven condicionats per la influència de tres religions. A banda de la "religió religiosa" (creences sobrenaturals, pregàries, missa, confessions, etc.), les altres dues eren la de les "convencions socials", i la "medico-biològica-farmacològica".
Cap de les tres no considerava important posar el focus en la causa de les seves depressions: es limitaven a ocupar-se de les conseqüències. De manera que, ignorant les causes, a tot estirar podien arribar a "dissimular-les", les conseqüències. Per tant, la cronificació de les depressions era bastant inevitable.
Cap dels representants o intermediaris d'aquestes tres religions mai no es va plantejar la possible modificació de les condicions de vida de la meva mare, per tal que la repercussió d'alguns factors del seu entorn sobre la seva vida no fos tan severa. Aquesta variable no tenia cabuda, a dins dels seus esquemes mentals. Com a possibilitat, "ni tan sols existia".
El resultat, tal com he dit, era que al posar només l'atenció en les simptomatologies finals (ignorant les causes), ella acabava sent una víctima dels "principis sagrats" de cada una de les tres religions.
Ningú no volia que la meva mare patís depressions, per descomptat que no ho volia ningú, però alhora tothom la volia submisa. I no era gens fàcil, sobreviure al mig d'aquesta contradicció, d'aquesta tensió.
Ateses les circumstàncies, l'època, el seu entorn, potser era inevitable, el que va passar.
