Fa uns dies vaig parlar de les malalties infeccioses patides per persones de la família. (1)
Posteriorment, vaig recordar alguns comentaris de la tia Rosa, de fa molts anys (ja no recordo si a través de cartes, o durant alguna de les seves poques visites), sobre alguna malaltia infecciosa que ella, a banda de la filariosi, també havia passat, o que arrossegava, a causa de la seva vida a la selva colombiana, en poblats de comunitats negres o indígenes.
No recordo que esmentés cap nom concret de malaltia, o més ben dit, tinc aquest record "de no concreció" segons sembla intencionat. Recordo alhora, això sí, que ella no donava gens d’importància a aquestes malalties, quan parlava d'ella mateixa com a afectada. Bé, val a dir que tot això són records actualment bastant boirosos...
Per tal de mirar de sortir una mica de la boira, em vaig posar en contacte (fa pocs dies) amb una companya seva, de la seva congregació, per si me'n podia dir alguna cosa. Em va dir que no ho tenia clar, però que no es podia descartar que hagués passat el paludisme. Hauria sigut a principis dels anys 80, quan la Rosa estava a Orpúa (al Bajo Baudó), una zona on el paludisme era i segueix sent endèmic.
Em va dir que no hauria sigut l'única monja de la seva congregació que llavors va passar el paludisme, ja que era bastant habitual que les monges destinades allí el poguessin agafar. En general, sense conseqüències greus, perquè disposaven de tractaments efectius.
El paludisme o malària (antigament també anomenat "febre terçana" a Espanya; no s'ha d'oblidar que abans era endèmic a algunes zones d'Europa), el provoquen uns paràsits transmesos per la picada d'un mosquit. Segons el tipus de paràsits concrets, de la rapidesa de diagnòstic i de la disponibilitat de tractament, l'evolució pot ser més lleu o greu, fins i tot mortal. Es calcula que actualment al món cada any s'infecten de paludisme uns dos-cents milions de persones, i en moren unes quatre-cents mil, sobretot a causa en la demora en els diagnòstics i la manca, a molts llocs, de tractaments adequats.
Aquesta companya de la Rosa em va explicar també que durant aquella època (anys 80) els va tocar atendre bastants casos de còlera a la zona d'Orpúa, perquè n'hi va haver alguns brots, però que cap monja se'n va encomanar. El còlera és d'origen bacterià, i es transmet sobretot a través de les aigües contaminades amb evacuacions de persones infectades. Actualment és encara una malaltia endèmica a molts països, sobretot a causa de les deficients condicions sanitàries dels subministraments d'aigua.
"Quienes han evitado hasta ahora la malaria y el dengue suelen tener catarro y bronquitis crónica, cuando no tuberculosis, en parte por falta de higiene, y en parte porque adaptarse al medio guarda alguna analogía con vivir bajo el agua (...)."
És una cita del llibre "Sesenta semanas en el trópico", de l'Antonio Escohotado (2). Encara que ell parli de Tailàndia, Vietnam i Birmània, és una bona referència pel que fa a la facilitat de propagació de malalties infeccioses en segons quins climes humits i amb un grau d'higiene insuficient, com era el cas de les comunitats entre les quals va viure la Rosa a Colòmbia.
Un possible resum de tot això podria ser dir que la Rosa, al llarg de la seva vida, ha estat en contacte, com a malalta o com a cuidadora, o com les dues coses alhora, com a mínim amb tres de les malalties infeccioses més greus de tota la història de la humanitat: la lepra, la malària i el còlera. Amb aquestes tres malalties, a més de "les altres", la filariosi que va passar, i de les malalties infeccioses pròpies de les diferents comunitats amb les quals va viure.
Seria, per tant, la persona de la família "amb més experiència" pel que fa a aquest tema. Cosa d'altra banda bastant normal, tenint en compte que la seva intenció inicial, quan es va fer monja, era dedicar-se a l'atenció als leprosos, i que per tal d'estar preparada per atendre comunitats en les quals la presència de metges era inexistent, havia fet diferents cursos sobre malalties tropicals i infeccioses.
(1) https://442m.blogspot.com/2021/10/la-meva-familia-i-les-malalties.html
(2) Anagrama, 2003, p. 118
