Va anar a veure una filla. Abans d'arribar a la casa on vivia la filla, als afores del poble, a un prat del costat del camí hi va veure un home assegut a un marge, amb un aire absent, trist.
Va aturar el cotxe, va baixar, el va saludar i li va dir: "No cal que em diguis res, ja sé què et passa". El coneixia. Vivia al costat d'on vivia la filla, i va endevinar que patia una depressió.
Es veien només molt de tant en tant. Ell mai no n'hi havia dit res, de les seves depressions. No en parlava amb ningú; la gent del seu voltant potser el veia trist i més aviat apagat, però no ho relacionaven amb una possible depressió.
M'ho explica ell, uns trenta anys després. Jo sí que ja era conscient, llavors, dels seus episòdics estats depressius, tot i que potser no del seu veritable abast. Érem molt amics i teníem molta relació. Però d'això en concret, del grau de severitat de les seves depressions no sé si jo n'era del tot conscient. No ho recordo bé, fa molts anys.
Aquelles paraules al prat ell diu que les recorda perfectament. Recorda com ella va endevinar què li passava, sense que hagués calgut dir res, només de veure-li la cara, el posat.
Ella sabia de què parlava: feia anys que també patia depressions. Molt severes. Era la meva mare.
No recordo si un dia ella em va explicar aquella trobada. És possible que sí, sabia que ell era molt amic meu. En qualsevol cas, segur que abans jo no li havia dit mai que ell patia depressions, perquè com que ell no en parlava (amb mi tampoc), jo no ho comentava amb ningú. N'estic convençut, d'aquesta discreció meva. D'altra banda, si llavors ella em va parlar d'aquella trobada, no ho vaig retenir. I pel que fa a la meva germana, la filla que ella anava a veure, el més probable és que tampoc en sabés res, perquè tot i veure'l més sovint sempre estava molt enfeinada.
Quan ara fa poc ell m'ho explica, m'imagino la meva mare aquell dia, baixant del cotxe, dient-li això. M'emociono.
M'ho explica un dia que els dos, passejant, arribem a aquell prat, on estava assegut, sol, absent, deprimit, aquell dia llunyà, tants anys enrere.
