Avís previ: el que explicaré a continuació és intranscendent (potser hauria d'afegir "com tot el que escric"...), però el cas és que com que de vegades ens agrada divagar sobre els nostres hipotètics avantpassats i els nostres possibles parents més o menys llunyans, m'ha fet gràcia recollir aquestes informacions (que de fet m'he trobat de casualitat, buscant altres coses). Fet l'advertiment, segueixo:
"Enrique Alonso-Martínez Saumell nació el 22 de junio de 1915, en Madrid. Fue abogado en el cuerpo técnico de la Administración civil del Estado. Falleció el 21 de mayo de 2007, en Madrid."
És una nota a peu de pàgina (la 182) del llibre "DYA: La Academia y Residencia en la historia del Opus Dei (1933-1936)", de José Luis González Gullón (Rialp, 2016). En el cos del text d'aquesta pàgina, Enrique Alonso-Martínez Saumell només és citat entre la llista de participants en un recés espiritual organitzat per Escrivá de Balaguer l'abril de 1934 a Madrid.
Andrés Vázquez de Prada, en alguns dels seus llibres sobre Escrivá de Balaguer, també cita Enrique Alonso-Martínez Saumell (però ara em fa mandra buscar les referències exactes). (1)
L'Enrique Alonso Martínez (en aquest cas sense guionet entre Alonso i Martínez, i per tant, en ser ja dos cognoms, sense el Saumell final) surt també a una altra publicació sobre l'Opus, però aquesta no pertanyent "a la literatura oficial", sinó a la crítica, "Historia oral del Opus Dei" (Alberto Moncada, Plaza y Janés, 1987). Hi surt en la reproducció d'una cita de Miguel Fisac:
"En la admisión había que formalizar la entrada escribiendo una carta al padre Escrivá -cuenta Fisac- aunque a mí me la hicieron escribir después, pues fue el propio padre el que me incorporó a la Obra, sin que yo tuviera el valor suficiente para negarme. A los pocos meses había una pequeña ceremonia: la oblación, en que uno hacía los votos delante de la cruz de palo, en presencia de testigos. Yo recuerdo haberla visto hacer a Álvaro Portillo, Enrique Alonso Martínez y José Ramón Herrero en el año 1936." (2) (3)
Ves per on, semblava que la meva mare havia sigut la primera persona de la família que s'havia fet de l'Opus, i segons aquestes informacions resulta que hi hauria aquest "parent", sens dubte molt llunyà (de la branca paterna), que se n'hauria fet més de vint anys abans que ella.
Això sí, la meva mare s'hi va quedar fins que es va morir, mentre que aquest Enrique Alonso-Martínez Saumell sembla que més tard en va sortir, però no ho puc assegurar. (4)
L'esquela es va publicar el 28 de maig de 2007 a l'ABC.
--
(1) Em sembla que surt a "El Fundador del Opus Dei. II. Dios y audacia".
(2) No poso la pàgina perquè ho he mirat en una edició digital sense paginar.
(3) L'Enrique tenia un germà que es deia Fernando (surt a l'esquela), que també es va acostar a l'Opus: "Fernando Alonso-Martínez Saumell, nacido en Madrid (1917), conoció al Autor [Escrivá de Balaguer] en 1935, con ocasión de frecuentar la Residencia DYA, llevado por su hermano Enrique. Participó de los medios de formación espiritual que impartía San Josemaría. Durante la guerra tuvo relación epistolar con el Fundador del Opus Dei desde que éste se instaló en Burgos." librosopusdei.com/camino-24/ (consulta, 2017)
(4) Només en tinc un indici i no sé fins a quin punt és fiable:
www.opus-info.org/index.php?title=Lista_de_los_primeros_miembros_del_Opus_Dei (consulta, 2017)