CDXLII, 1195 Ab urbe condita / 41.59171 - 1.53748 / Etc.

5 de juny 2024

Emboscats, fugitius, desertors...

"En las zonas rurales la represión marxista fue, si cabe, aún más brutal que en las ciudades. (...) cuando se insinuaron las movilizaciones de mozos para nutrir las filas del Ejército rojo, los muchachos, muchos, se lanzaron al monte."

Ho deia Manuel Tarín-Iglesias a "Los años rojos" (1). Tarín-Iglesias s'havia afiliat a la falange i, durant la guerra, a Barcelona, va actuar com a "quintacolumnista"; va ser per la sospita d'aquestes activitats seves que el van detenir i el van dur a la txeca de Muntaner 321. Al llibre dedica unes quantes pàgines a aquesta detenció.

Just abans del fragment anterior, Tarín-Iglesias deia: "El tema de las guerrillas en zona roja está aún totalmente inédito. Bien es cierto que su origen no partió de la Quinta Columna, sino de los movilizados a través de los distintos reemplazos."

Ignoro quina és l'opinió actual dels estudiosos de la Guerra Civil sobre aquesta eventual activitat guerrillera de falangistes, carlistes o altres simpatitzants dels revoltats, a la rereguarda republicana, a què es refereix Tarín-Iglesias. Ja he dit altres vegades que a mi em desborda, l'intent d'ordenació i de comprensió dels diferents aspectes de la Guerra Civil, i literalment desbordat, desconcertat, al final em quedo només amb petites idees, fragments, suposo que sovint no prou contextualitzats. Què hi farem.

Si avui esmento això és només perquè, quan ho vaig llegir, vaig pensar en el meu pare, del qual ningú no sap què va fer durant el primer any i mig de la guerra, a banda de no presentar-se a files quan el van cridar, i mantenir-se ocult (segons sembla), durant tot aquell temps, abans de decidir marxar de la zona republicana.

O dit d'una altra manera: a l'interrogant relatiu a què va fer el meu pare durant aquell any i mig, ara se m'hi ha afegit "aquesta possibilitat", tot i no tenir ni idea de si té algun sentit, contemplar-la.

Punt final.